Podria manipular, retocar quatre coses i semblaria que l'escrit és meu. No és el meu estil. Aquest escrit és de Carlos Enrique Bayo, redactor en cap de Público. El tema que toca ja l'he comentat en alguna ocasió sobretot referit al blat i als cereals en general, però aqui s'explica fil per randa tota l'obscenitat d'aquests ens nomenats Fons d'inversió, Bancs de referència i altres voltors, que actúen amb total impunitat i sense cap escrùpol. 

"La fam que afecta a gran part del nostre planeta té més d'una causa, des de les sequeres i inundacions causades pel canvi climàtic fins a la indústria dels biocombustibles, que treu terres i cultius a la producció d'aliments per omplir els dipòsits dels grans tot terrenys del món ric. Però pocs saben que un dels principals motius d'aquest sofriment mundial-i que cinc milions de nens morin per malnutrició cada any al Tercer Món-és l'enginyeria financera amb la que els taurons de Wall Street van transformar els mercats de futurs de les matèries primeres en una ruleta borsària, amb la de seguir enriquint-se, després de la punxada de la bombolla de les puntcom el 2000-2001.
En realitat, als primers que se'ls va ocórrer tan estupenda idea va ser als banquers novaiorquesos de Goldman Sachs, que ja el 1991 van crear un nou instrument especulatiu, un índex de 18 productes bàsics-del blat, el cacau, el porc, l'arròs o el cafè, al coure i al petroli-perquè els brokers poguessin també jugar en el que fins llavors era un mercat especialitzat. A aquest Goldman Sachs Commodity Index es van sumar després moltes altres grans entitats financeres desitjoses d'aprofitar de l'anomenada "aposta de la Xina": la lògica creença que a mesura que creixin els ingressos de xinesos, indis i altres integrants de les noves classes mitjanes de les potències emergents, consumiran aliments de millor qualitat i en més quantitat. Una jugada segura.
És el que la Conferència sobre Comerç i Desenvolupament de les Nacions Unides (Unctad) anomena "financialización" dels mercats de productes de primera necessitat. Un fenomen que es va desbocar quan els lobbies financers nord-americans van aconseguir que el Congrés dels EUA aprovés per la via d'urgència-per compensar els mercats del col · lapse de la bombolla digital-una legislació que va permetre als grans fons de pensions i hedge funds que comencessin a especular amb derivats d'aquests índexs de matèries primeres. Acabava de començar el segle XXI i tant republicans com demòcrates abraçaven el credo de la desregulació financera.
El resultat va ser tan espectacular com ignorat per polítics i ciutadans: en només cinc anys, les posicions dels fons en el mercat de matèries primeres va passar de 13.000-317.000 milions de dòlars. Aquesta tremenda multiplicació especulativa buscava, per descomptat, que els preus d'aquests productes bàsics es disparessin, per obtenir grans beneficis amb els astronòmics marges entre el que es paga als agricultors (fixat per endavant i invariable) i el que s'acaba cobrant als consumidors.

I així va ser. Segons els càlculs de la Unctad, en la primera dècada del segle els preus mitjans del blat, el blat de moro i l'arròs pràcticament es van triplicar ... produint desenes de milers de milions de beneficis als especuladors borsaris, amb els que van compensar les seves pèrdues en les temeràries operacions de les hipoteques subprime, els actius escombraries i els CDS. Mentrestant, el 2008 esclataven revoltes de la fam en una trentena de països del Tercer Món, on la majoria de la població ha de gastar en aliments el 70% dels seus ingressos i no pot pagar ni la menor pujada de preus, simplement ha de passar gana .

Ni tan sols l'actual crisi econòmica global ha frenat aquest encariment dels productes de primera necessitat, ja que l'any passat els preus dels cereals van augmentar en més del 60%."


AQUÍ TROBAREU MÉS INFORMACIÓ QUE M'HA FACILITAT EN GIRBÉN