Humet va néixer el 4 de gener de 1950 a Navarrés (Canal de Navarrés), la mare que vivia a Terrassa, va anar a Navarrés al País Valencià a donar a llum per mitjà del seu cunyat metge, al qui li tenia plena confiança, tornant a Terrassa un cop nascut en Joan Baptista. Fill d'un industrial del sector tèxtil que, després de la crisi industrial dels anys cinquanta, ha de vendre el seu negoci. L'any 1968 es trasllada a Barcelona amb la intenció d'estudiar arquitectura però la influència de Joan Manuel Serrat el fa canviar de vocació i començà a cantar les seves pròpies cançons. Va gravar primer en català i més tard en castellài va tenir un relatiu exit. Tenia una veu molt melodiosa i una manera molt personal de composar que feia les seves canons fossin reconeixibles de seguida. Amb 58 anys se'l va endur un càncer d'estomac, i diria que no hem estat del tot generosos amb ell i la seva carrera. Com no he trobat la manera de publicar el vídeo de Gemma, la cançó que va dedicar a la seva germana que anava en cadira de rodes us deixo l'enllaç al Youtube. Gemma guaia les flors que són boniques... i no caminen, li cantava.
(*) A alguns llocs consta el 30 deNovembre i a altres l'1 de desembre.
(*) A alguns llocs consta el 30 deNovembre i a altres l'1 de desembre.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Clara ¡¡¡¡ este tema es genial, el más bello de los bellos ¡¡ ¡¡¡ y después uno que dice : ahora que vamos a ser sinceros, a mí también me mueve el dinero y la vanidad, pa no ser menos que mís amigos , que se conforman con un suspiro , de libertad ¡¡¡ y una lucecita va diciendome...que no soy yo...que no soy yo ¡¡¡ esra un extraordinario poeta. Cullons ¡¡¡ todos los temas eran buenos, todos, porque decían algo, siempre te decían algo ¡¡¡ Salut
ResponEliminaNo sé si tenia una germana que es deia Gemma però era Clara la cançó dedicada a la seva germana drogoaddicta -no descobreixo res doncs està publicat- i, fins i tot, que ell mateix, si convenia, li suministrava la droga quan ni l'un ni l'altra tenien ja esperaces de vida per ella, Clara.
ResponEliminaSalutacions!
Reconec el seu nom però la veritat és que no el tenia gens escoltat.
ResponEliminaHe fet una mica de cerca i he llegit qe va morir un diumenge, cosa que ens porta al 30 de novembre.
Ferran, l'investigador ;)
La majoria de les seves cançons tenien molt contingut Miquel, Gemma és potser la que més m'agradava
ResponEliminaHo sé Gloria, no tot és de color de rosa a la vida de ningú, però jo havia sentit a dir en aquells temps que Gemma era la seva germana petita que era invàlida.
ResponEliminaaleshores vaig fer de publicar-ho el 30, Ferran.
ResponElimina