De comprar superficialitat

No havia pensat mai que es podia anar a un supermercat a comprar tan sols superficialitat, però l'altre dia a la tarda, al Super del barri, una noia que hi havia davant meu, duia al seu cistell, una ampolla de vi blanc, una altre de cava, una capsa de bombons i una altra de profiterols. La va salvar de la meva crítica que era jove i bonica (digna de ser retratada per en Pomés) i el fet de portar-hi també una capsa amb felicitacions de Nadal de Metges sense fronteres. I és que aquest més de desembre on les targetes de credit treuen fum, i tothom s'omple la boca de pau, felicitat, etc, em treu bastant de polleguera, i a banda em deixa força indiferent, fins el punt que ahir la Nuri es va emprenyar amb mi perquè en preguntar-me alló de: que faig de dinar per Nadal?, jo salto i li dic, anem aquí sota de casa a buscar un pollastre a l'ast. Si les mirades matessin, hom hauria ja traspassat.

3 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    La Nuri té il·lusió, i vostè és "rondinetes"....salut

    Reply Delete 15 de desembre, 2011
  2. Lluís Bosch

    No sé què li vas veure a la postal del MSF, que són una variant de a caritat cristiana. Més valdria la justícia que no pas MSF. Però en fi. I per cert: jo aquest Nadal faré això del pollastre a l'ast. No és broma.

    Reply Delete 16 de desembre, 2011
  3. Joan

    Val a dir que això de perdonar la superficialitat basant-se en l'aparença superficial de la mossa no deixa de ser superficial...

    Ai, pollastre a l'ast. Quin poc glamour. Almenys hi podria haver afegit unes patatones al forn...

    Reply Delete 16 de desembre, 2011
Més recent Anterior