"Sempre m'ha interessat l'estupidesa, potser per una passió erasmista que m'escomet de tant en tant. No escriuria un elogi de l'estultícia, però si un tractat sobre ella. Si hi ha una teoria científica de la intel·ligència, hauria d'haver una altra igualment científica sobre l'estupidesa. Crec, fins i tot, que ensenyar-la com a assignatura troncal en tots els nivells educatius produiria enormes beneficis socials. El primer d'ells - em deixaré portar per el meu optimisme - vacunar-nos contra la tonteria, profilaxi d'urgent necessitat, doncs és un morbo del qual tots podem contagiar-nos. Per cert, un símptoma d'estupidesa és haver convertit la palaba "morbo" (malaltía) en un elogi. Si la intel ligència és la nostra salvació, l'estupidesa és la nostra amenaça. Per això mereix ser investigada com la sida. "
- Introducció de la introducció de la intel·ligència fracassada, teoria i pràctica de l'estupidesa de Jose Antonio Marina. ANAGRAMA.
Com Amalfitano amb el 'testamento geométrico' de Rafael Dieste, aquest és un llibre que em vaig trobar un divendres, buscant-ne un altre i no se d'on ha sortit. No recordo haver-lo comprat ni que me l'hagin regalat, però l'he devorat i el trobo francament higiènic i molt recomanable.
- Introducció de la introducció de la intel·ligència fracassada, teoria i pràctica de l'estupidesa de Jose Antonio Marina. ANAGRAMA.
Com Amalfitano amb el 'testamento geométrico' de Rafael Dieste, aquest és un llibre que em vaig trobar un divendres, buscant-ne un altre i no se d'on ha sortit. No recordo haver-lo comprat ni que me l'hagin regalat, però l'he devorat i el trobo francament higiènic i molt recomanable.
J A Marina es uno de los pocos filósofos actuales que cumplen el papel de tal en la actualidad. La Filosofía no está solo para recordarnos quienes fueron los pre, los post y los empíricos. La Filosofía es una materia que debería ser obligatoria. La Ética, el sentido de Justicia, Equidad, el razonamiento, las analogías...todo es fundamento de la base del ser humano. La diferencia entre el ser y el estar. Entre oir y escuchar. Y debería enseñarse ya en pre-escolar, como aquella materia que antes se llamaba Urbanidad y que hoy, todos añoramos, porque aquello se aprendía en el colegio...y se ponía en práctica en la calle. Salut. Como siempre , un placer.
ResponEliminaDe vegades passsa això dels llibres que no compres i arriben igualment a la teva vida. No sé per què pot ser, però sí sé que crec cada vegada menys en les casualitats.
ResponEliminaDoncs amb aquesta introducció la cosa promet. Ara, que això de no saber com ha aparegut...
ResponEliminacoincido con Miguel, mas no tan a fondo, por miedo a saber filosofía solo por medio de eruditos y dejar de lado la filosofía de la calle que también debería tener su espacio en nuestro saber
ResponEliminasalut amic
Una vegada vaig comprar un llibre de Marina i vaig fer diversos intents de entrar-hi, però no me'n vaig sortir. Allà està, penjat en una lleixa alta, com a recordatori d'una relació fracassada.
ResponEliminapor ética apenas me sale nada Miquel. Desapareció en combate mientras la moral se amoldaba a gusto del consumidor.
ResponEliminaEastriver: Succeixm a casa n'intercanviem bastants i en compro també als encants, pero sincerament no recordo haberlo comprat ni que mel deixesin o regalessin.
ResponEliminaquan en tens molts passa Joan, el meu germà mitjà fins i tot s'ha fet un inventari dels llibres que té, llegits, per llegir, o a mitges....
ResponEliminala filosofía siempre ha sido en el fondo la de la calle Omar. Lo otro es pedantería.
ResponEliminaDoncs aquest Brian el vaig trobar molt amè.
ResponElimina