Quan a vegades afirmo dolgut que Europa és un vell i tronat balneari decadent, ocupat per hedonistes immers en les seves petites absurditats quotidianes, no ho dic de manera gratuïta, car els fets del dia a dia sovint em donen la raó i em reafirmen en la meva creença, començant per Angela Merkel que no ha entés res del perquè de l'actual crisi, obsessionada en l'inflació i el control del deute, secundada pel titella Sarkozy i la resta de figurants,el problema no és altre que la raquítica concepció d'Europa que tenen els actuals dirigents de l'eix francoalemany.
Sarkozy només creu en l'Europa intergovernamental,o sia, en una Europa dels governs dels estats que la integren, i ninguneja les institucions comunes, com la Comissió Europea o el Parlament Europeu. Merkel és més europeista que Sarkozy, car aposta per una Europa federal a la manera alemanya, però la cancellera ha decidit passar de Brusel·les i ja que és Alemanya qui paga, que sigui Alemania la que mani a tot Europa i la resta no són més uns nanets obedients a Blancaneus Merkel, i als llocs claus per l'economía hi tenim els ex de Goldman Sachs.
Seguint per l'acudit de Ferreres a 'el periódico' és bonissim, peró com la web de 'el periodico' té l'acudit dins la part que és de pagament, no el puc afegir. Com si fos a la radio ho explicaré: - Es veu a frau Merkel damunt d'un burret o poney que es Sarkozy i davant seu Rajoy i ZP vestits de soldadets en posició de firmes. "A veure, com aneu de deficit?, pregunta Merkel" -Molt bé - respón Rajoy - aquí l'amic (ZP) 'l'endossa a les autonomíes, sobretot a una en concret. Aquest noi és una fura - rebla - mentre rere d'ells es veu Mas Culell amb una llufa a l'esquena que diu 'deficit'.  
I acabant amb noticies menors, o aparentment menors que refermen aquesta teoria de la decadencia i les petites absurditats quotidianes, aquesta n'ès una de les moltes que es produeixen:


LA CRISI NORUEGA DE LA MANTEGA


Els ciutadans noruecs es troben entre els que més cuiden la seva alimentació. Cada nova dieta d'algun guru del menjar sa troba, immediatament, una gran acollida entre els habitants del país dels fiords. En aquesta ocasió, la moda alimentària ha superat totes les expectatives i ha provocat una emergència nacional: s'ha esgotat la mantega.


Per emigrar, el problema és....on?