El famós autor de ciència ficció Ray Bradbury per fi ha autoritzat la publicació de la seva obra, i dins d'ella  la més popular, '451 Fahrenheit', en format de llibre electrònic. Anteriorment va rebutjar en diverses ocasions la proposta, ja que té una actitud molt crítica cap els llibres electrònics, així com cap a molts enginys electrònics contemporanis, com la televisió o Internet.
El llegendari escriptor opina que distreuen a la gent de la realitat. Bradbury afegeix que l'home té massa telèfons mòbils, massa Internet i declara que "ha de lliurar-se d'aquestes màquines". No obstant això, com va explicar el seu agent, per fi va haver de donar el seu braç a tòrcer, ja que els drets d'autor del llibre anaven a acabar en un curt termini i ja que, tot i que alhora 8 editorials li oferien signar el contracte per a la obra, cap d'elles estava a punt a fer-ho sense els drets per publicar-lo com a llibre electrònic.
Ray Bradbury
Vaig veure per primera vegada Farenheit 451º portada al cinema pel meu admirat Truffaut, amb uns fascinants Oskar Werner i Julie Christie, a Palma de Mallorca, quan feia el servei militar. Era l'any 1968, i no havia llegit encara la novel·la de Bradbury. He pensat en aquesta història moltes vegades a mesura que han anat avançant els temps i no totes però si algunes de les situacions que s'apuntaven a la la pel·lícula s'han anat complint. La pel·lícula, basada en aquest conte de Ray Bradbury és de les que ha envellit molt malament, el camió de bombers que tant em va impressionar la primera vegada, ara es veu senzill, i petit, tot i que en canvi la banda sonora continua sent molt adequada. Però hi ha algunes escenes que recordo perfectament: com els enormes televisors de plasma penjats de les parets de les cases emetent en tot moment, que ara és normal però a l'any 68 no. Els trens elevats que ara ja n'hi ha. L'escena de la senyora que tenia totes les parets folrades amb paper i darrere amagats les tenia plenes de llibres, mentre es cremava envoltada d'ells pel foc que habien provocat els bombers.
La curiositat i emoció de Montag quan comença a llegir un conte de Poe. I sobretot l'escena final, allà al costat del riu, en aquell ambient bucòlic on cada persona aprèn de memòria el text de les grans novel·les de la literatura universal, per preservar-les en cas de la seva destrucció pel foc dels bombers manats per Montag. Eren els homes llibre, els que pacientment pretenien conservar la literatura per als temps futurs. Curiós que Bradbury capaç de predir el futur ara n'abomini d'ell i el negui, potser perque ell és ja passat sense camí de retorn.