La ministra italiana de Treball, Elsa Fornero, no ha pogut evitar les llàgrimes quan ha anunciat un dels aspectes més dolorosos del pla d'ajust aprovat pel govern italià: la modificació del sistema de pensions. S'incrementa a 42 anys per als homes i 41 per a les dones el mínim d'anys cotitzats per poder percebre la pensió "anticipada" sense recórrer al sistema de quotes. Després que la ministra acabés la seva intervenció entre llàgrimes, el primer ministre Mario Monti ha assenyalat que el pla preveu congelar les pensions superiors als 960 euros mensuals i manté la revisió de les jubilacions mínimes en funció de la inflació.
Sincerament, no em crec les llàgrimes d'aquesta senyora, como diria Mou, lo seu és 'teatro del bueno' i no és el seu càrrec en una comparexença pública per posar-se a plorar, siguin les llàgrimes sinceres o de cocodril. De qualsevol de les dues maneres aquesta senyora ha de plegar, o ha de ser cessada immediatament, la seva actitud desanima a la tropa, o més aviat l'acolloneix, i ja sé que és per acollonir-se amb el que ens ve al damunt, però és important guardar les formes i intentar donar moral a la tropa, no espantar-la d'aquesta manera. "No estem governats: no hi ha ningú al timó" afirma Daniel Innerarty, i els grumets se'ns posen a plorar mentre el vaixell va a la deriva.