Començ de dir les coses per el seu nom. De la mateixa manera que José Luís Rodriguez Zapatero és un pobre e inepte inconscient, Millet i Montull, Urdangarin, Camps o Barberà són reals i convictes xoriços i malbaratadors conscients de l'erari, i no pressumptament, realment, que el judici popular ja s'ha emés. I no pot ser que no s'hagin de rendir comptes pel malbaratament generalitzat que des de la cosa pública s'ha perpetrat els últims anys; Aquests aeroports fantasmes, Aves orfes de viatgers, presons que no es poden utilitzar pel seu elevat cost, pavellons a dojo, camps de gespa artificial arreu i malbarataments variats, s'han perpetrat impunement, i aquí ningú respon ni rendeix comptes de la seva irresponsabilitat, i els que venen rere seu, sia perquè són del mateix partit o perquè estàn en un paripé de no agressió mutua, tapen com poden els forats economics heretats, mentre aspiren a generar-ne uns altres que ja taparàn els qui vagi rere seu.
L'hipócrita subtil·lesa del pressumptament la deixo pels erudits de l'estulticia del no res, dels quals n'anem malauradadment sobrats, car politicament parlant,  la classe política, purament carn de de pas, demostren la teoria anti Rosseau del bon salvatge. No crec en la espècie humana ni individualment i menys encara com a col·lectiu. Insistiré fins la sacietat que no som res més que un error dins la naturalesa, el més gran i lamentable error dels temps del temps.