Isabel, una companya blocaire de Sintra (Portugal) m'envia entusiasmada l'enllaç de la cerimonia d'apertura a Guimaraes com a capital europa de la cultura a càrrec de la Fura dels Baus. I clar, no deixa de sorprendrem, car cultura i Fura dels Baus són dos conceptes antagònics, els de la Fura han confós de vell el soroll d'un llibre en caure al terra amb el contingut de les seues pàgines. Han confós la tapa amb el contingut, i els seus espectacles són només la fastuosa i buida apol·logia del no res. Qual uns Supertramp qualsevol es limiten a repetir-se dins una parafernalia estèticament perfecte però totalment buida de contingut. Nomès els hi faltaria de fons la música de Pat Metheny, ja tendriem la consecució de la societat actual, una enorme buidor estèticament perfecte i molt ben embolcallada, però totalment absent de contingut.
«Tonada de Jianyin», de Song Lin
-
Traducción de Miguel Ángel PetreccaEl hombre acostado dentro del pabellónse
ha dormidoDos de sus amigos se han convertido en esturionesEl tercero,
converti...
No me desagrada la Fura, ahora bien, quiza se repiten un poquillo, pero siempre atraen ...muy bueno el rajoy/montoro de Polonia ¡¡¡ Mí señora y yo nos petábamos cuando en los años 70 los podíamos ver a través de una Vanguard ¡¡¡ Salut
ResponEliminaEn teatre fa anys que no els segueixo, però en òpera els he vist algunes coses tant espectaculars com intel·ligents: sigui "Le Grand Macabre" o "El castell de Barba-Blava".
ResponEliminaJo vaig ser un seguidor incondicional de la Fura als seus principis, i més o menys he seguit el seu camí (tot i que cada cop a més distància). A mi encara em sembla una bona proposta, tot i que lamento la deriva que han dut: el seu cachet tan sols el poden pagar les institucions riques o els rics socis dels palaus de l'òpera. No em semblen antagònics de la cultura ni molt menys, però sí que s'han allunyat del públic del carrer per entrar en una cosa elitista i exclusiva que no els fa cap bé (al seu compte corrent li deu fer molt de bé, això sí).
ResponEliminasempre es el matex molta parafernalia per no res.
ResponEliminaNo és per provocar Allau, però mai he contemplat l'Ópera com a cultura, per a mi és un espectacle esperpèntic i demodé amb trossos de bona música i uns senyors i senyores que criden molt sense vocalitzar. No entenc als temps que estem com encara es segueixen fent representacions.
ResponEliminaaixó també Lluis, repetitius i pesseteros, representa que eren revolucionaris i trencadors i viuen dels capitalistes, de fet aquests, són els més fàcils d'ensarronar, s'ho empassen tot.
ResponEliminaLlavors, Francesc, no entenem la cultura de la mateixa forma. Procuraré no contradir-te en aquest terreny.
ResponEliminaoi tant que pots contradir-me, es tracte només de la meva opinió, deformada (reconec una certa fixació contra l'ópera) potser perquè el meu pare me n'havia fet escoltar i veure'n molta i mai he acabat d'entendre el que em volen explicar de la manera que ho fan.
ResponEliminaPotser al teu pare li agrada Puccini que, reconec, no és la millor de les companyies. Millor Mozart, Strauss (Richard), Janacek, Verdi o Britten.
ResponEliminajusta la fusta, Puccini és el seu favorit juntament amb Verdi i també li agrada molt la SARSUELA.
ResponElimina