Nomès des de la ignorància, es pot opinar de tot i de tots, per tant jo sóc un ignorant; em salva el fet de ser-ne mitjanament conscient, tot i que si penséssim les paraules i les seves conseqüències abans de pronunciar-les, gairebé mai diríem res, però no per aquest fet, deixaríem de ser ignorants, simplement seríem uns ignorants coneixedors del seu defecte. El problema no rau tant en ser un ignorant, el problema és no saber-ho o no volguer-ho reconèixer. Succeeix que quan més saps més desconeixes, passa molt amb els llibres, en llegeixes un que et porta a altres i aquests a altres i l'espiral es va fent més gran i passa aixó que deia, que saps més pero encara desconèixes més. Ho atribueixo més a la meva ignorància que no pas a la vanitat, de la que no en gasto, el fet d'auto otorgar-me fa ja onze anys el pompós títol de "El marmessor de la Ignorància". De ben segur que ara li posaria un altre títol.