He sortit de casa després d'esmorzar pa amb tomata i llonganissa de mossen Mateu, ben regat amb cava semi-sec que encara sobrava de Nadal, ah! i prendre un cafè que va bé per pujar amb la bicicleta fins a Matadepera, però no els he trobat. He baixat per Ribatallada fins al riu Ripoll, i tampoc. L'he seguit fins gairebé a Ripollet sense cap éxit, i quan ja de tornada - decebut - passava amb la bicicleta a l'alçada del parc Tauli, els he vist, els he trobat, i els he retratat..... als putus ametllers florits, a cinc minuts a peu de casa. . .
Caramba ¡¡¡ se me ha levantado con alguna noticia que me le ha dejado de mal humor ¡¡¡ Ya están aquí...ya vienen por el monte ¡¡¡ ya empieza el retozar de los enamorados, las promesas del nunca jamás y el no te abandonaré ....Siii...la Prima-Vera, que es más famosa que su otra prima, la de riesgo. Venga, hombre , arriba ese ánimo, es saber que dentro de nada tendrá concubinato con el trile/trino de els pardals ¡¡¡¡
ResponEliminaVaya por Dios, llamarles putos a los almendros floridos ¡¡¡ Venga hombre ¡¡¡ que esto no es nada ¡¡¡
salut
Hahaha!!!
ResponEliminaps: pa amb tomàquet i llonganisa? hmmmmmm!!!
Ferran, i llonganissa de mossen mateu que te un gustet de pebre que no vegis.
ResponEliminaMiquel, no m'e aixecat enfadat,però he fet gairebé trenta quilòmetres amb la bici buscant ametllers florits i els tenia al costat de casa, a cinc minuts.
ResponEliminaFrancesc, te gustan tanto las flores de los almendros como los vas a llamar de putos?jajajaja.
ResponEliminaEs como uno, buscamos, buscamos la felicidad y al final ella siempre estuvo cerca de nosotros.
Ayyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy, Senyor ¡¡¡ aquesta vista ja no la té com abans ¡¡¡¡
ResponElimina