BLOC D'ACTUALITAT


TÀPIES O LA INCAPACITAT DE COMUNICAR

De la mateixa manera que a ran de l'homenatge a J.V.Foix, parlava de separar l'artista de la persona, en el sentit que una bona obra en aquest cas poètica podia conllevar una actuació personal o una manera de comportarse discutible, i que succeeix amb molts dels artistes en diferents disciplines, en el cas d'Antoni Tàpies em succeix a l'inrevés. Tàpies em convenç com a persona, traspuava una enorme honestedad, creia en el que feia, i creia sincerament, i era capaç de comunicar-ho....fins que et topaves amb la seva obra, que no diu res, ni expressa res, només una iterada reiteració d'uns quants conceptes simples que es repeteixen fins l'esgotament. Per a mi, el fracàs comunicatiu de Tàpies és que ell sabia el que cercava i intentava reflectir-ho en els seus quadres, que a mi em semblen buits, sense cap contingut ni percebo en ells cap sensació de coneixement de res. Uns quadres que diria pocs han entès i que aquests pocs, no tinc clar que realment hagin estat capaços d'entendrels, tot i que possiblement ho hagin fetg per esnobis-me o per no quedar en entredit. Entenc que Tàpies no era un farsant com altres artistes contemporànis seus, com tampoc ho era Miró, tot i que aquì tinc algún dubte, però el que si sembla palès, és qe no ha estat capaç de fer propers i entenedors els seus quadres a la majoria de la gent,  aspecte que no ha succeïtg amb altres artistes contempoanis, fins i tot els farsants, com Picasso o Dalí. Tàpies pretenia dibuixar l'Ùnivers en un sol traç i no va ser capaç de fer-se entendre pels homínids d'aquest petit planeta. I és una llàstima.

13 comentaris:

  1. Mí estimado : Picasso inventó (ideó sería más técnico) la perspectiva de 360 º. O sea, el objeto quieto y el pintor dibujándolo en todas sus perpectivas a la vez, de manera que pueda versele todos sus ángulos conjuntamente. La resolución le vino de Cezzane. "La putas de la calle Aviño nº 9 principal" más conocido por "las señoritas de Avigñon" fue su anunciatura. Gustará más o menos, pero creó escuela ( Braque, Gris....no entro en el cubismo analítico ni en el sintético)...MIró mezcló los colores con la textura de un niño y la experiencia de un adulto. Gustará más o menos, pero tiene algo especial que hace que mirar un cuadro suyo no te deje indiferente. Da igual papel, cera, lienzo, tela o madera... ¿Pero Tapiés ?...por eso estoy con el creador de esta página...Tapies no trasmite nada...nada...absolutamente nada...Tapies es la negación del arte...es verdaderamente arte "poveri", pero para el intelecto...no hay nada de él que te haga vibrar...La cruz de Sant Jordi...les cuatre barres, el amarillo mezclado con la textura cruzada con el negro...y otra vez la cruz...anodino, repetitivo y hasta negociador. Me hubiera gustado ver sus dibujos de principiante, sus bosquejos, sus esbozos, sus anatomías, pero es imposible, porque no tiene escuela, es un pintor hecho a si mismo. Nada que objetar. Pero hay algo que no me cuadra. El arte ha de hacer vibrar, es subjetivo. ¿ A alguno de ustedes se les ha erizado el bello viendo el calcetin de la Ciudadela ?...Miquel C. L Historia del Arte (especialidad barroco sevillano).

    ResponElimina
  2. Acaba de morir i queda lleig criticar però ni em queia bé ell ni la seva obra, potser més endavant en podrem parlar amb llibertat.

    Crec que amb el temps es constatarà que molt d'aquest 'art' és una immensa estafa, potser ja no ho veuré, qui sap.

    No entenc aquestes cues per anar a donar el condol i tot això, però m'inquieta com es convenç la gent del que sigui i del valor del que sigui.

    He posat alguna opinió en contra al twitter i al facebook i veig que no sóc l'única, ja se sap allò del vestit de l'emperador o del retaule cervantí de les meravelles, doncs això.

    ResponElimina
  3. Ja em perdonareu, peró en aquest rebuig una mica visceral que manifesteu, ¿no hi ha un punt de rebequeria en contra de l'home que s'ha atrevit a desafiar el vostre sentit de l'art i de l'estètica? Entenc perfectament la indiferència davant del que no ens emociona ni ens motiva, Peró, i perdoneu-me la impertnència, en aquests comentaris hi veig enuig, rebuix, com deia, visceral.

    ResponElimina
  4. Tot i no ser el meu artista de capçalera, crec entendre per on volia anar i li ho respecto molt.

    La Júlia sembla irritada per les mostres pòstumes de devoció, i em veig incapaç d'ensenyar-li el meu carnet d'admirador pagat religiosament des de fa uns 40 anys, per demostrar que no participo d'aquesta onada de circ mortuori que tant s'estila al FB i similars.

    ResponElimina
  5. D'acord Miquel, tot i que els invents de Picasso,la seva suposada revolució no m'interessen gens.

    ResponElimina
  6. Júlia, no és la primera vegada que el critico, i el que no entenc es el desmesurament davant la seva mort,no se quin diari el tractava ahir de geni.

    ResponElimina
  7. Brian,Tàpies no va desafiar el sentit de l'estètica, el va destrossar i vulgaritsar, i em sap greu,entenc per on anava o volia anar i per a mi no se'n va sortir i es va limitar a repetir-se fins l'avorriment, i és aquest fracàs el que si em provoca un cert enuig, que no rebequeria,perque crec en el que volia fer, pero no se'n va sortir.

    ResponElimina
  8. amb la resposta a Brian, Allau
    crec et contesto a tu també.

    ResponElimina
  9. Brian, Allau, en art, com en literatura i en tantes coses tot són gustos, jo també tinc des de fa més de quaranta anys el carnet anti Tàpies, tots aquests mèrits, reconeguts internacionalment, em sobten pel fet que molts artistes bons són oblidats pels grans mitjans. És clar que ningú pot explicar ben bé què és l'art. No tinc un sentit clar de l'art ni de l'estètica, com deia Txekhov, aplicat a literatura, només conec un criteri, allò que m'agrada i allò que no. Encara més, quelcom em pot agradar en un moment donat i no en un altre. Temps al temps, algun dia tot aquest art es manifestarà com el que és en gran part, una estafa i un engany. Per altra banda, que desvetlli visceralitats em sembla bé, no vol provocar, precisament?

    I, sí, les sacralitzacions em produeixen rebuig, la veritat.

    Per altra banda, si al darrere de tot plegat no s'hi moguessin tants diners i interessos encara li donaria un vot de confiança malgrat no m'agradés.

    Un tema aquest per a aprofundir-hi, certament, però hores d'ara, i hi ha gent que s'hi ha esforçat molt per explicar-m'ho, encara no sé què és o no és art ni perquè una cosa determinada ha de ser millor que una altra, en el fons tot va lligat a la promoció.

    No negaré que en els inicis Tàpies -i d'altres- fossin un revulsiu, avui, tot i que no pas per a mi, però avui ja són antics i repetitius.

    ResponElimina
  10. En ningúm momento se habla de la persona fallecida como "ser humano per se", se habla en su calidad de artista. Y se habla hoy y no hace quince días atrás, porque es noticia. El arte es subjetivo (eso es evidente), pero en el arte hay dos apartados que se deberían tener en cuenta. Una cosa es el concepto y otra el objeto. Hay personas que solo compran firma (objeto); las hay que compran algo que hace vibrar aunque el artista sea un perfecto desconocido(concepto). Algún dia hablaremos de Barceló, de la cotización de sus obras, de su marchante y de lo que hay detrás. Por mí parte ya lo hice en una ocasión, al cobro de sus 100 millones de pesetas de la época por pintar el ábside de la catedral de Palma (pagados del bolsillo de los contribuyentes, que no de la santa Sede), que esa es otra. Salut

    ResponElimina
  11. Libros que pueden abrirnos nuevos criterios a la hora de abordar una obra de arte : "Del arte conceptual al arte del concepto " de S Marchan. Ed Comunicación; "Sociología del Arte (dos tomos)" de Arnolt Hauser. Ed Anagrama de bolsillo. ; "Autobiografía de Alice Toklas" de Gertrude Stein. Ed Anagrama...este es imprescindible, pues no siendo técnica en arte, fue la que compraba las obras a los incipientes "nuevos" en la ribera del Sena. (Picasso, Braque, Gris, Modigliani, Matisse...), Y solo compraba aquello que le hacía vibrar...(ese es -a mí entender- el kit de la cuestión), y ya está. Por hoy no volveré a entrar (tres veces es demasiado, pero el tema me apasiona ¡¡¡ salut

    ResponElimina
  12. Barceló, MIQUEL, este si que és un farsante...

    ResponElimina

...
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ