De la mateixa manera que a ran de l'homenatge a J.V.Foix, parlava de separar l'artista de la persona, en el sentit que una bona obra en aquest cas poètica podia conllevar una actuació personal o una manera de comportarse discutible, i que succeeix amb molts dels artistes en diferents disciplines, en el cas d'Antoni Tàpies em succeix a l'inrevés. Tàpies em convenç com a persona, traspuava una enorme honestedad, creia en el que feia, i creia sincerament, i era capaç de comunicar-ho....fins que et topaves amb la seva obra, que no diu res, ni expressa res, només una iterada reiteració d'uns quants conceptes simples que es repeteixen fins l'esgotament. Per a mi, el fracàs comunicatiu de Tàpies és que ell sabia el que cercava i intentava reflectir-ho en els seus quadres, que a mi em semblen buits, sense cap contingut ni percebo en ells cap sensació de coneixement de res. Uns quadres que diria pocs han entès i que aquests pocs, no tinc clar que realment hagin estat capaços d'entendrels, tot i que possiblement ho hagin fetg per esnobis-me o per no quedar en entredit. Entenc que Tàpies no era un farsant com altres artistes contemporànis seus, com tampoc ho era Miró, tot i que aquì tinc algún dubte, però el que si sembla palès, és qe no ha estat capaç de fer propers i entenedors els seus quadres a la majoria de la gent,  aspecte que no ha succeïtg amb altres artistes contempoanis, fins i tot els farsants, com Picasso o Dalí. Tàpies pretenia dibuixar l'Ùnivers en un sol traç i no va ser capaç de fer-se entendre pels homínids d'aquest petit planeta. I és una llàstima.