La millor novel·la

Sóc contrari per principi a les classificacions: el millor poema, el millor disc, la millor cançó, la millor pel·lícula. La frase terrible, el número 1. No hi ha un número 1, hi ha una serie de gent que s'hi acosta però cap d'ells és el número 1, i això sempre segons el criteri de cadascú. Faig aquesta previa a ran de l'enquesta del diari ARA que es i ens pregunta quina és la millor novel·la de la història de la literatura catalana. A les cinc de la tarda d'ahir dissabte aquestes eren les votacions de la gent (les teniu al final de l'escrit). El primer que sorprén és que com a millor novel·la catalana de tots els temps no n'hi hagi cap escrita en castellà i apareguin en canvi sub-novel·les com La pell Freda, i que hi fa Tirant lo Blanc emmig?, quan és d'un altre temps. Puc entendre que hi apareguin Camí de Sirga o Les veus del Pamano tot i no ser res de l'altre món per el meu criteri, Al Mecanoscrit ja li ve una mica gran entrar a la llista. Mirall trencat o la plaça del Diamant deuen ser la torna, Solitud deu ser la que passava per ací, i 'Jo confesso' no ho sé, si vaig ser incapaç d'entrar per tres vegades donat el seu nul interès inicial a 'les veus del Pamano' i ja no he gosat llegir-la. Queda només Incerta glòria, que si he llegit i rellegit una munió de vegades. Però de la mateixa manera que gairebé la resta sobren, n'hi falten d'altres. És per aixó que no soc partidari de llistes ni classificacions, per més bona fe que s'hi posi, sempre són injustes.

aquest és el resultat de les votacions ahir a les 5 de la tarda  ......

Camí de sirga (Jesús Moncada)

11%

Incerta glòria (Joan Sales)

7%

Jo confesso (Jaume Cabré)

5%

Mecanoscrit del segon origen (Manuel Pedrolo)

17%

Mirall trencat (Mercè Rodoreda)

12%

La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda)

15%

La pell freda (Albert Sánchez Piñol)

5%

Les veus de Pamano (Jaume Cabré)

6%

Solitud (Víctor Català)

6%

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

15%

Com veureu va guanyant el Mecanoscrit. És ben cert que som rars els catalans, entre altres coses perquè en aquesta llista no hi apareix cap poeta. No hauria de sorprende, el menysteniment per la poesia ve de vell i no tan sols aquí. Res, voteu qui us sembli, però hi ha uns quants noms a afegir a aquesta llista, entre ells el del senyor de la barretina del bitllet de cinc-centes pessetes sense anar més lluny, els 'conta contes' com Monzó o Pàmies, o el pare de Gurb, perdó! aquest no!, escriu en castellà con Marsé o Vila-Matas, sense oblidar oblidats com Martinez de Pisón, Miquel de Palol, Montserrat Roig i els que oblido jo mateix, com ara que se m'acut Cristina Fernández Cubas i el seu 'ángulo del horror'. No són justes aquestes clasificacions absurdes de la millor novel·la o la millor pel·lícula, només serveixen per marejar la perdiu del no res.