"Nueva York, 12 abr (EFE).- El paquete sospechoso que ha motivado hoy la evacuación del edificio número dos del World Financial Center de Nueva York, situado a pocos metros de donde estaba el World Trade Center, contenía una granada falsa, ha confirmado a Efe un portavoz de la Policía.
Los empleados que fueron desalojados del edificio de oficinas han vuelto a sus puestos de trabajo después de que la Policía de Nueva York comprobase que no había peligro y que el objeto que analizaban se trataba de una granada de juguete, ha precisado la fuente."

Els magnicidis han passat ja a la historia, les guerres convencionals tambè, i amenaces de bomba falses com aquesta ens condueixen a la histèria. Aquesta d'ahir va ser una falsa bomba, pero en la memòria de tots suren precedents com el cas del fallit atemptat amb furgoneta bomba a Times Square desactivada el 3 de maig de 2010, així com el paquet sospitós l'endemà al mateix lloc a Nova York, que va resultar ser una falsa alarma però que va crear l'atmòsfera de histèria i pànic al centre de la ciutat dels gratacels, o els els atemptats suïcides perfectament organitzats a Bombay del desembre de 2008, o els del metro de Londres, l'11-M a Madrid o l'11-S a Nova York, Bali i altres menors que s'han produït en els últims anys.
Ara, l'enemic, ataca en el pitjor escenari, la ciutat. Aquests soldats invisibles, ja se n'han adonat els governs, en molts dels casos, els tenen dins de casa, els han educat ells dins el seu sistema, i no hi ha res a fer, poden atemptar sempre que vulguin i, si uns fallen rere seu en vindran uns altres, i uns altres i uns altres. De res serveixen els exèrcits convencionals com s'ha fet palès una i altra vegada.
I aquesta societat opulenta, que reclama seguretat al cent per cent per a tot, que nomes està obsessionada en consumir, en viatjar, en voler-ho tenir tot controlat, ha de començar a entendre que la seguretat al cent per cent no existeix, però així com fins ara, ens hi havíem acostat en diversos aspectes, ara s’ha estroncat per molt de temps. El terrorisme global és una amenaça real, diària, que pot esclatar en qualsevol moment en qualsevol lloc del planeta, allí on menys s’esperi. Pot ser en un avió, en un tren, un autobús, una terminal, un Centre Comercial, un Hotel o al bell mig d’un carrer o una plaça, o en qualsevol edifici públic.

Amb un enemic com aquest, disposat fins i tot a morir, a immolar-se per la seva causa, no hi ha res a fer, és una batalla perduda abans de començar, perquè de fet no comença, succeeix quan aquest enemic vol que succeeixi, quan menys ho esperem. I haurem d’acostumar-nos a conviure en aquest estat de perill latent i constant, forma part del nou terror globalitzat, el qual els Sr. Bush, Blair i Aznar varen fer molt i molt per propiciar-lo amb la seva forassenyada invasió d’Iraq.

Com deia estúpidament cofoi George W.Bush, després de la invasió d’Iraq, ”el món és ara un lloc molt més segur” Oi tant, segur, que te’n pots anar a l’altre barri d’allò que en diuen un dany col·lateral que és com consideren les víctimes dels atemptats terroristes. O sigui que ni tan sols ens donaran la possibilitat de l’acte digne de morir per alguna causa; morirem víctimes de l’estupidesa d’uns mandataris que no ha sabut veure més enllà del seu propi interès sense ser capaços d’analitzar les tràgiques conseqüències de la seva il·legal acció de guerra, i del fanatisme dels altres que la seva única ideologia és el terror, i amb qui no hi ha diàleg possible, ni manera de raonar. És la NO guerra del segle XXI, la que ens explicava Orwell a 1984, però no en forma de fictícies i remotes maniobres militars, sinó al rebedor de casa.