Estan creixent els nous indignats, i tenen aquests una base molt més sòlida i consistent que els indignats de happennig de cap de setmana del 15-M. Els nous indignats són molts: tots els estafats per Bancs i Caixes amb preferents, o accions escombraries com les de Bankia; tots els aturats, els desnonats, cada vegada més els funcionaris...y: els jubilats. Massa cordes per a un sol violí per un Estat que davant els problemes de tota aquesta gent es dedica a tocar el violí, incapaç de preveure el que li ve al damunt. Quan es posa a un idiota de President del Govern, per substituir a un altre tan o més idiota i incompetent que ell, envoltats ambdós del mateix incompetent personal, la cosa no pot anar bé. Mentre, només cal repassar hemeroteques per veure la ceguesa interessada o simplement ignorant d'Aznar, Botin, Blesa, Rato i altres eminències econòmiques que encara fins l'any 2008 albiraven un futur de creixement per Espanya, una Espanya que segons Zapatero havia superat ja el PIB d'Itàlia i anava a la caça de França. Déu meu! quanta ignorància.... o mala fe.
Estan creixent els nous indignats, costarà que s'agrupin, però passarà, i aquí que quan la gent es revoltava cremava convents o esglésies, ara potser hauria de canviar d'objectiu i començar a calar foc al que pertoca. Ah! en el cas de Bankia que és potser el més barroer i escandalós de tots (el seu valor actual és menys tretze mil euros), no culparia del tot a Rodrigo Rato, tot i la seva ineficiència, i mira que ho va intentar, no va ser capaç de carregar-se l'FMI del que se'l varen treure del damunt, i a Bankia quan va arribar-hi ja no hi havia res a fer per salvar-la del desastre, només planejar una campanya publicitaria enganyosa per arreplegar el maxim de caler possible de la bona gent que com ell no hi entén un borrall d'economia, només que aquests solen ser en general honestos, i Rodrigo Rato no! i tots aquests exconsellers que se n'han anat a casa amb jubilacions multimilionàries tretes de les runes de la seva nefasta gestió, tampoc.
I és per aquí per on s'ha de començar a calar foc, un foc justicier i purificador que ens descontamini de tanta estultícia i inoperància, i serveixi d'avís per a futurs administradors dels diners de tots els ciutadans.