Diria que ja vaig néixer instal·lat en l'escepticisme o tant se me'n fotis-me. No hi ha res que aconsegueixi - malgrat ser molt tafaner - cridar la meva atenció. La sensació de 'deja vu' és una constant en la meva vida. De fet, si no crec en els homes, menys encara puc creure en el déu que s'han inventat, i en que cony puc creure?. És per això que fins a cert detestable punt, em fascina la gent que viu per un objectiu, o contra ell, per una obsessió. Aquest seria el cas de Rafael del Barco Carreras, el pare de la Gran Corrupció, la real, la que ell ha patit i denuncia cada dia, i malgrat això ningú li fa cas. Lluitar?, només per sobreviure, i gràcies. El trànsit entre nèixer i morir cada vegada és mes feixuc. La lluita de Rafael del Barco ve de lluny, i és encomiable.

Escrit dedicat al Sr. Narcís Serra, ex ministre i ensorrador oficial de Catalunya Caixa.