El Sr. Émile Zola acusava al President de la seva República, és clar, era un intel·lectual compromés amb el seu temps, els seus drets i deures i les seves idees. En canvi els intel·lectuals actuals estàn tan ocupats en tertùlies mediàtiques, intentant agradar mentre guanyen diners i publicant subproductes també mediàtics amb el mateix fi, que no tenen temps per a res més. Es veu que el temps i el contingut del compromís dels intel·lectuals ha canviat, malauradament a pitjor. 
Algú hauria d'acusar i demanar explicacions als responsables que ens han portat a aquesta situació actual. I aquest algú els hauria de portar als tribunals on responguessin dels seus disbarats fins l'ùltim euro de les seves propietats, incloses les dels paradisos fiscals. 
Algú hauria de dir prou, que paguin els responsables de la desfeta i no els ciutadans, que la majoria no n'ha tret cap profit d'aquesta especulació.
Algú hauria d'explicar al Sr.Rajoy que totes les mesures que esta prenent com a portantveu de l'exfuncionaria de la RDA, que aquestes mesures van en la direcció oposada de les que s'haurien de prendre. Mesures que auguren almenys 10 anys de de privacions, empobriment i miseria de tota una societat. D'una societat on els pares i avis ja no poden ajudar més als qui tenen amb dificultats rere seu.
Potser algu hauria d'alçar la veu i proclamar que ha arribat l'hora de la revolta, de la insubmissió, l'hora de fer un foc nou purificador que cremi tota aquesta brossa de sàtrapes, i començar de nou.
Potser algú capacitat hauria de dir prou i agafar el timó d'aquest vaixell tocat i gairebé enfonsat que vaga miserablement a la deriva cap a la seva fi. Però algú no existeix, és una entelequia, i per tant no hi ha res a fer, només esperar que el vaixell no s'enfonsi del tot i puguem arribar a port, no a Ítaca, que és una altra entelequia. El viatge serà llarg i atzarós.