M'he adonat que es somia només en primera persona. El somiador almenys en el meu cas, mai es veu en els seus somnis, tot i ser-ne sovint el protagonista. Ni tan sols aquesta nit en que feia unes fotografíes que després no sortien, veia les meves mans agafant la càmera, mentre feia unes fotos - de fet - inexistents - que potser per aixó no sortien. Deu ser que no es pot contemplar l'escena i al mateix temps ser l'objecte de la mateixa.