EL TERCER REICH

Un dels avantatges d’estar fora de casa uns díes, es que desconnectes de la saturaciò d’informaciò diaria, d’aquest bombardeig de males noticies que una rere l’altre alteren el teu estat d’ànim. No tinc ni idea de com està la prima de risc, ni l’ùltima retallada del Govern, i tampoc passa res. Ni se com están els psicòpates de la borsa. No perquè ho ignori no vol dir que no succeeixi, però la desconnexió s'agraeix.

Solc tenir mala sort en escollir els llibres que m’enduc per vacances, enguany he llegit 'les desentures d’un llibre vagabund' de Paul Dersalmand que no està malament, de fet no deixa de ser un exercici estilistic de literatura dins la literatura. Fins aquí diriem doncs que bé, sense excessos, però em vaig endur també ‘El tercer Reich’ de Roberto Bolaño, i aquí la decepció ha estat majúscula, fins el punt d’entendre perquè Bolaño en vida no la a voler publicar. La novel·la recull el diari del jove alemany de 25 anys, Udo Berger, durant les seves vacances a la Costa Brava espanyola amb la seva nòvia, Ingeborg. "Sense pecar d'exagerat crec que estic en el millor moment de la meva vida", anota a poc d'arribar Udo, que pretén aprofitar el vent de la Mediterrània per acabar un assaig en què exposarà una "variant inimaginable" per guanyar el joc 'el Tercer Reich', sobre la II Guerra Mundial. Encara no sap que aquí, a l'Hotel Del Mar, ingressarà a un malson. Absolutament lineal, com poques novel·les de Bolaño, El Tercer Reich narra la inquietant difuminació dels límits entre un joc de guerra i la vida real.

No és Bolaño i no es creible en cap moment la história que passa a Blanes, amb uns personatges difosos, altres arquetípics i algun inversemblant com el 'Quemado' i on a penes hi passa res, i el que passa es previsible. La novel·la s'allarga més del compte malgrat tenir només 350 pàgines. Fa temps la tenia i ja em feia una certa aprensió llegir-la, aprensió que malauradament s'ha justificat. Potser si no haguès estat de Bolaño i si d'un altre escriptor no l'hauria trobat del tot malament, però és Bolaño qui la va escriure, un Bolaño primerenc. En fi, que ja som a casa en unes vacances que pel que he anat explicant no han estat les més encertades de la nostra vida, i es que com diu la dita, com a casa enlloc, tot i que no tinc tan clar si aquesta dita és encertada o interesada.