Dins el bonic apartat, al món hi ha gent que hi és perquè hi hagi una mica de tot, podriem incloure-hi qui sembla serà si el recompte no ho arregla, de nou President de la Xunta Gallega. L'intel·lectual Alberto Núñez Feijóo, tota una joia, que demostra que a Galicia, qualsevol, fins i tot ell, pot ser President de la Xunta. Amb conselleiros de cagati lorito com el de cultura que us trobareu més avall.


Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961), candidato del PP a la presidencia de la Xunta.

Quan feia la campanya electoral que el va acabar conduint a la Presidencia de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijóo va protagonitzat un dels moments singulars de la campanya Gallega. El candidat, que durant la primera part de la cursa electoral no es va cansar de recordar els seus orígens rurals, i que es presenta com qui millor pot defensar els interessos de la Galícia interior, va visitar una explotació ramadera el 19 de febrer. Mentre passejava amb el granger, li va preguntar perquè totes les vaques tenien nom de dona. La resposta del granger va ser la més evident: "Perquè són totes vaques". L'anècdota la van utilitzar Touriño i Zapatero en el míting que van oferir plegats a Vigo, en què van instar el candidat del PP a "tornar a l'escola" per aprendre a diferenciar "entre vaques i bous".
Aquesta anécdota la vaig penjar al seu dia a Collonades, però m'ha fet venir a la memòria una encara millor: L'any 2004 en plena promoció del Xacobeo celebraven un festival musicals d'estiu, i el Conselleiro de Cultura del Pp de la Xunta de Galicia, el Senyor Xesús Pérez Varela va ser dels primers en anar a comprar les entrades a la guixeta per donar exemple. A preguntes dels periodistes sobre que li semblava que el festival s'obrís amb Carmina Burana, davant la seva estupefacció va contestar:

"Carmina Burana e una gran cantante Galega"
i aqui en teniu la gravació que prova de la incultura del Conselleiro de Cultura de la Xunta de Galicia del Pp.
El meu pare me n'explicava una altra que ell atribuia a Santiago Russinyol, però que l'he escoltat en varies versions atribuides a altri.
En temps de la República i en plena campanya política, un aspirant a diputat va anar a fer campanya a un poble de Lleida de la zona de secà. En un miting arenga encés, cap al final després de prometre-ho gairebé tot, inflamat els va dir: I també us farem un pont!
Aleshores un dels de primera fila li va dir: Escolti! que aqui al poble no tenim riu,
Doncs també us farem un riu! va contestar, i es va quedar tan ample.
De fet per la pocasoltada ben bé podria ser d'en Russinyol, de qui per cert no és veritat l'anécdota dels duros a quatre peles.