La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem a una persona "Però, què feliç és vostè!", En general protesta. Nietzsche. El que ens passa és que només som capaços de percebre la felicitat o l'infortuni en els altres, ignorant o pretenent ignorar o reconèixer en ambdós casos el nostre. Óbviament, l'exit és sempre mérit notre i el fracàs culpa dels altres o de les circumstàncies.
.png "English"){kind=small}
Potser m'ho agafo de canto, però m'has fet pensar en les tàctiques de l'Arturito:
ResponElimina-Si em surt malament és culpa d'Espanya, si em surt bé és perquè sóc molt bo. Només em surt bé privatitzar el país.
salut....Hoy he estado entre tres...tres...independentistas....Dioooos....coño...y los tres del espanyol...y tócate lo que no suena...agggg....uno era Icaro.....mí hijo....me quiero suicidar con una botella de ...ummmm. Scapa...el guisqui de los hombres mamarrachos...Nietzsche, ¿ quién se atreve a pronunciar su augusto nombre en tan tamaña perpejlidad....?..agggg ¿ Porfa, otra copilla ?....
ResponEliminano es que t'ho agafis de canto, Lluís, es que sempre la culpa és del'Artur.
ResponEliminaem recordes l'acudit d'avui de la Vanguardia del Batllori Miquel, del català que demana un whisky escocès i el cambrer li diu: és per cel·lebrar la futura independencia d'Escocia? No. contesta el català, és per emborrat-xar-me.
ResponEliminasalut