Una doctora vestida de blanc va aparèixer a la porta, amb les mans protegides per uns guants de goma que li arribaven a l'altura del colze, per on relliscava, principalment, una reguera de gotes de sang. L'home va córrer al seu encontre.
- ¿Què ha estat doctora?
- Una nena.
Al saber que era pare d'una petita, l'home va trontollar un parell de vegades fins a caure d'esquena, donant-se cops sorollosament amb el cap contra les rajoles, que va donar la sensació de trencar.
- ¿Quin problema hi ha? - Va comentar la doctora. Els temps han canviat i les nenes són iguals que els nens. D'on procedeixen els homes si no és de les dones? O és que surten de sota d'una pedra?
Lentament, l'home es va posar dret, com si estigués en trànsit. A continuació, va començar a gemegar ia sanglotar, com si estigués boig, i accentuava els seus plors amb crits de retret:
- Zhou Jinhua, maleïda dona inútil, la meva vida s'ha arruïnat per culpa teva!
Els seus crits es van unir als sons del plor que s'escoltava a l'interior: Gao Yang va pensar que es tractava de Zhou Jinhua. L'absència de plor del nadó el va desconcertar. Jinhua no hauria estat capaç d'ofegar el seu propi nadó Oi?
Entri ara mateix - va ordenar la doctora - i ocúpis de la seva dona i del seu fill. Hi ha més persones esperant.
L'home es va posar maldestrament dret i es va arrossegar cap a l'interior. Uns minuts després va sortir amb un farcell a la mà.
- Doctora -va dir mentre s'aturava al llindar de la porta -¿coneix algú a qui li agradaria tenir a una nena? Podria ajudar-nos a trobar-li una llar?
- Però és que en comptes de cor té una pedra? - Va preguntar enutjada la doctora - Emporteu-vos a la vostra filla i trácteu-la bé. Quan compleixi els divuit anys en podeu aconseguir almenys deu mil per ella.
Las baladas del ajo", de Mo Yan,
premi Nobel de literatura 2012
Fragment - del blog Descontexto.
Tags:
444
uff¡¡ no esperaba el final..
Potser, quan tinga tretze o catorze anys els hi donen molt més que als divuit.
He de confessar que el teu post és la meva primera lectura del premi Nobel d'enguany, perquè només el coneixia per l'adaptació de "Sorgo rojo" al cine. Allà hi ha el mateix to irònic i sarcàstic sobre l'espècie humana.
Sense arribar a la Xina, l'escena que s'explica també es pot donar m´s a la vora...
es la practicitat Miquel, la resignació oriental.
Jp March: suposo que quan més jovenetes en deuen pagar més, aixó aqui ens escandalitza, pero a molts paisos a dia d'avui es moneda de canvi corrent.
Luís: Espés, de cognom rar i desconegut, son tres dels trets més importants per assolir el Nobel de literatura.
Deu ni do... No n'havia llegit res. Es com una paràbola: impacta i saps que no t'enganya. Tan de bo les coses canvïin un dia.
és un escrit molt oriental Ramón.