 |
| Carod i els endogàmics guanyadors d'enguany - |
No és per ser fagocitari ni cainita, però que Josep Lluís Card Rovira guanyi els premis Octubre com a narrador (uns premis generosament i inutilment subvencionats per la Generalitat) el fa com a mínim, un sospitós habitual, sobretot per algú que a banda de no fer brot en sa vida ha estat incapaç de narrar la seva pròpia carrera política. No es tracta de auto-flagelar-se, és que clama a cel i terra tanta endogamia. Sempre guanyen els mateixos i es reparteixen els premis entre ells per ordre analfabètic. Pretenem ser una nació i som una petita i miserable auto-complaent comunitat endogàmica de veïns.
.png "English"){kind=small}
18 Comentaris
Jo ja no envio res a cap d'aquests premis 'grossos', abans al menys tenia la impressió que s'ho miraven, ara si no ets conegut i surts a la tele -polítics inclosos-no hi tens res a pelar, la veritat, això no és culpa de Madrid, que són premis en català...
ResponEliminaEl Carod s'hauria de dir 'carota', en el mal sentit de la paraula.
ResponEliminaTE MES CARA QUE LA CAMACHO M0RROS¡,PERO CAL CONSIDERAR QUE EL POBRISSO,TE QUE PAGA UNA HIPOTECA DE COLL....PEL ATIC DEL TURO-PARC.
ResponEliminaJUGANT
Conec l'obra de J.A. Soldevila (el premi de poesía) i puc dir que és un molt bon poeta. El felicito pel premi i no tinc cap dubte de què el té ben merescut.
ResponEliminaDels altres no en conec l'obra i no he llegit les obres guanyadores, per tant me'n guardo prou de fer prejudicis i molt menys de generalitzar els defectes polítics d'uns translladant-los a les qualitats literàries dels altres i ho dic sobre tot pel peu de fotografia "Carod i els endogàmics guanyadors d'enguany", això no és licit de fer-ho.
Francesc Cornadó
Júan, sino recuerdo mal, dictó a su discípulo Prócoro, el libro del Apocalipsis (mal llamado Revelación por los Testigos de Jehová), en la cueva de Patmos. Es un buen libro, muy buen libro. Y aún así fue desterrado por Domiciano...Estos se premian así mismos por labores y favores políticos, que no por el trabajo elaborado, sea este ideológico, material o intelectual. Salut
ResponEliminaoi tant que és lícit Francesc, sempre guanyen els mateixos, encara que fins i tot siguin bons com el cas que dius.
ResponEliminaJúlia, de premis fugit si no ets de la rosca.
ResponEliminad'aixó em queixo Miquel, i si algu pel mig passa i com diu en Francesc Cornado s'ho mereix, queda ja instal·lat en el dubte....
ResponElimina..a ell, en Francesc Cornadó no li han donat, ni li donaràn mai, i escriu bons poemes, però no és de la corda.
ResponEliminaCom molt bé diu la Júlia: jo també he desistit dels premis grans.
ResponEliminaComparteixo l'opinió d'en Francesc Cornadó.
Però també penso que això de l'endogamia no només és un mal que es troba en l'àmbit editorial-literari...podríem buscar bons exemples en l'àmbit teatral, cinematogràfic, cultural, televisiu, radiofònic, musical...
Fixeu-vos amb els culebrots catalans...no us sembla curiós que sempre surtin els mateixos actors i actrius?
I per cert...no creieu que en el món dels blogs (i de certs premis) també hi ha grups, grupets, cercles, capelles, capelletes i endogamies?
doncs esperat...es com jugar una lliga sense el Real Madrid, sempre guanya el barça
ResponEliminadiguessim Gabriel que l'endogamia està molt arrelada en tots els àmbits, i en el bocaire també.
ResponEliminamés o menys Aris, més o menys.
ResponEliminaPuigcarbó, discrepo rotundament del que dius sobre mí:
ResponElimina1) no saps si m´han donat o no cap premi
2) no pots assegurar que mai me'n hagin de donar cap.
Probablement no em presentaré mai, però això tú no ho saps.
3)no saps de quina corda soc i si en tot cas emets una opinió, has de saber que només és una suposició.
Aclarits aquests tres punts, dic que no es pot emetre una opinió sobre la qualitat d'un autor sense haver llegit la seva obra, vull dir l'obra presentada, i no es pot sospitar de la qualitat d'una obra només per què l'autor passa pel mig, en aquests cas no podem sospitar de la poesia del premiat per què hagi sortit fotografiat al costat d'un que fou polític.
salut
és igual Francesc, acaben guanyant els premis sempre els mateixos, de la corda o no.
ResponElimina... llevat dels que tenen la dignitat de rebutjar-los, Francesc. Que és el que s'hauria de fer sistemàticament, llevat que vagis sobrat d'ego.
ResponEliminaEs mi escritor de confianza, sobre todo como buscador de empleo, creo que tiene un tratado sobre como trabajar en un Hospital sin tener ni idea y llevándote un buen sueldo.
ResponEliminaTambien debe tener otro, que trata sobre las diferentes maneras de vivir sin trabajar, el prologo lo escribió Bibiana Aido o algún tertuliano no se...
hay muchos que no han trabajado nunca. En cuando Bibiana Aido, es muy maja y fué una gran Menistra de miembros y mienbras.
ResponElimina