"In time" es desenvolupa en una societat en la qual s'ha aconseguit anul·lar el gen que provoca l'envelliment. Per aquest motiu totes les persones aparenten tenir 25 anys. Ara bé, el temps s'utilitza com a moneda de canvi per evitar la superpoblació, per això la gent adinerada pot viure per sempre (per contra, els pobres han de negociar perquè prossegueixi la seva existència). Will (Justin Timberlake) és un home sense recursos que, després de ser acusat falsament d'haver comès un crim, decideix fugir, segrestant en el seu camí a una jove hereva (Amanda Seyfried). Aquesta és la sinopsi d'una pel·lícula fallida (...y van). 
Com passava a Matrix, uns guionistes mediocres i un director sobrepassat pel projecte pareixen un subproducte relativament interessant, que es deixa veure, però desaprofiten o menystenen la idea inicial, i és una llàstima. Ho era a Matrix, perpetrada pels germans (o germà i germana) Wachowski, que fins que l'inexpressiu 'prota' (Keanu Reves) diu: Quiero armas, encara se seguia amb cert interès, però a partir d'aquí acaba sent una xarlotada mal explicada.
'In Time', del director Andrew Niccol, en el seu quart llargmetratge, després de "Gattaca" (1997), "Simone" (2002) i "El senyor de la guerra" (2005). Nominat a l'Oscar el 1999 pel guió de "El show de Truman" (1998), ens presenta un futur no tan impossible, i que realment es angoixant i que no hauríem de descartar. L'administració del temps, de la vida dels ciutadans per part d'un para-Estat, no deixa de ser una sofisticada manera d'esclavitud que malgrat la mala realització aconsegueix angoixar, davant la situació dels ciutadans no del tot ben reflectida pel director. I aquest és el problema, que el director es perd en les trivialitats d'una parella Timberlake -Seyfried a qual més inexpressiu i on no hi ha cap mena de química. La resta, diàlegs infantils plens d'inconsistències Made in USA, situacions manides típiques tòpiques i una narració excessivament plana i convencional del que podia haver estat una bona història, sobretot en mans d'un director de cinema, però d'això fa una llarga temporada que ja no n'hi ha, o son indies i costa de veure les seves pel·lícules. Ah! i si deixen de ser índies i els absorbeix el sistema de Hollywood, adéu al director. I és una llàstima. Andrew Niccol prometia més, però aquí s'ha quedat - crec - a mig camí.