Oh quina meravella! Quantes criatures belles hi havia aquí! Quan bella era la humanitat als anys 50! Oh món feliç, en el que hi vivia gent així!. Un món sense atur, amb seguretat als carrers. Un món "lliure" sempre que no et posessis en merders polítics. Un món on la gent deixava la clau de casa seva a la porta quan marxava, per si algú havia de menester alguna cosa.
Un món on les botiguetes no tancaven mai, i la persiana mig abaixada estava oberta 16 hores diàries.
Un món on no hi havia ni Ikea ni el Corte Inglés.
Un món gris, sense mòbils, Ipads, Internet o TV, però on hi morava Kubala.
Posi'm amb el 42 de Sant Feliu de Codines, era la conferencia que s'havia de demanar a la Conxita que escoltava totes les converses.
Aigua de Sant Feliu del Recó.....! repartien en garrafes, mentre pel carrer de Vilarrubies desfilaven els del circo Americano.
Temps de la torna a cal forner, pa amb oli i sucre, o amb vi i sucre, i més de Maria. Sardanes el diumenge en sortir de missa de dotze, i després el vermut amb olives rellenes. Vermut de garrafa amb sifón. Un món sense polítics corruptes (no n'hi havia) i on els qui manaven eren catòlics, apostòlics i romans, i per suposat 'honestos'.
Un món que enyorem malgrat haver-lo criticat, potser perquè hem perdut aquella innocència o ceguesa temporal de la realitat i perquè en aquest altre món, l'actual, tots plegats ho hem fet mol malament per arribar enlloc que és on estem, i per a mes inri, seguim sempre aprendre ni reaccionar.
Malgrat tot, jo no estimo al gran germà, ans al contrari, reclamo penjar-lo com a Mussolini per les olletes. És arribada l'hora de la revolta!, o ara o mai.
Conozco el video tengo una entrada preparada con el, es muy claro.
ResponEliminaRespecto a los tiempos pasados en los que todo el mundo trabajaba, es muy sencillo, se monta una guerra se mata a un millon de personas, se exilia a otros 300.000 y se van a trabajar fuera otro millón. Viva el pleno empleo.
¿de verdad que a nadie se le ha ocurrido que a lo mejor es que tenemos que trabajar menos tiempo más personas?
¿A nadie se le ocurre pensar que producir más no conduce a nada más que a tener más cosas que no nos hacen falta?
lo sé, es una paradoja, teníamos trabajo pero teníamos poco,quizás porque tampoco necesitábamos tantas cosas.Ah! por site interesa. Gay de Liébana ha sacado un libro: "España con E de endeudamiento"
ResponEliminaun saludo
¿A nadie se le ocurre pensar que producir más no conduce a nada más que a tener más cosas que no nos hacen falta?...Esa es la auténtica paradoja. Se trabaja más para pagar más cantidades de cosas...o el piso más grande, o el coche más grande, o dos más pequeños, o más zapatos y más relojes, y más teles en casa, en la habitación, en el comedor, en la cocina, en el pasillo, en la ducha...O más teléfonos o de más calidad...siempre el más...siempre el más...Porque estamos en pleno capitalismo, guste o no, y esa es la cultura que impera en la clase, en el aula, en la universidad, en la casa, por la calle, e incluso en el cerebro....¡¡ ostras ha salido el mp3HYJK con función aleatoria y teclado anal ¡¡¡¡¡ Lo quiero ¡¡¡ y así vamos dejando en un rincón de la habitación, el LP, el casette, el compact, el mp3... y todas las máquinas que hacen que funcionen...y eso que funcionan...pero hoy nada se rompe, simplemente las hacen obsoletas al momento de salir....Todo está en como queramos vivir y conque nos conformamos...ese es el secreto...salut
ResponEliminaSegur que ens trobem en un moment crucial i caldria donar-li una resposta més contundent.
ResponEliminaI és cert: ara ens adonem que no ens feien falta tantes coses, que potser es viu millor sabent distingir les coses necessàries i importants. Tothom ho sap, però sembla que tothom vulgui el darrer Ipad.
Ja ho viu El Roto: "Si no hubiera publicidad, ¿cómo sabrías lo que deseáis?"
Vigila amb aquest element "Josep M. Gay". És un llop amb pell de corder. És un neoliberal de collons. Malgrat sembli una altra cosa cal fixar-s'hi bé: el que defensa és eliminar els impostos a les empreses. Que no paguin impostots, com els bancs que tenenimpostos amb taxes al 0%. Reconec que és cert que cal crear feina, és veident, però, calla, no era aquest l'argument (fals) dels neoliberals per defensar la reforma laboral????
ResponEliminaCrec que tenim masses coses i una frenada és necessària. Imprescindible. Tot i que de vegades no sapiguem com fer-ho, una mica en la línia del que diu en Lluís.
hi ha molta gent que no está per aquest consum desaforat Miquel, i a banda de que la mateixa crisi ho pot propiciar, diria que ha anat quallant en la consciencia de molts que s'ha d'abaixar el pedal del gas i consumir de manera racional alló que realment necessitem, defugint d'aquesta bogeria consumista.
ResponEliminaLluís, si no hi hagués publicitat que quedaria de diaris, teles, esports etc.
ResponEliminaJo, sistemàticament faig el mínim per a no dir nul cas als anuncis.
Eulalia, aqui del que es tracta és d'aquest discurs de Gay de Lièbana, que sigui neoliberal no és el problema, el problema és de com s'ès neoliberal. La idea d'abaixar els impostos a les Empreses així com el cost de les cotitzacions a la Seguretat Social, no es neoliberalisme, és sentit comú, així com que la Banca obri l'aixeta del credit a les empreses d'una vegada. És la manera més raonable de repuntar i crear llocs de treball.
ResponEliminaDe que la Banca no de crédito tiene culpa, en gran parte, la administración.
ResponEliminaPrimero porque ahora absorbe todo el capital para su deuda y segunda por las provisiones de riesgo que obliga a poner..
Hemos pasado de un lado a otro en menos de cinco años y eso no puede ser bueno...
Un saludo.
correcto, quizás por que los Bancos lo han hecho muy mal, y en realidad no sabemos el importe real de su agujero.
ResponElimina