Oh quina meravella! Quantes criatures belles hi havia aquí! Quan bella era la humanitat als anys 50! Oh món feliç, en el que hi vivia gent així!. Un món sense atur, amb seguretat als carrers. Un món "lliure" sempre que no et posessis en merders polítics. Un món on la gent deixava la clau de casa seva a la porta quan marxava, per si algú havia de menester alguna cosa. 
Un món on les botiguetes no tancaven mai, i la persiana mig abaixada estava oberta 16 hores diàries. 
Un món on no hi havia ni Ikea ni el Corte Inglés. 
Un món gris, sense mòbils, Ipads, Internet o TV,  però on hi morava Kubala. 
Posi'm amb el 42 de Sant Feliu de Codines, era la conferencia que s'havia de demanar a la Conxita que escoltava totes les converses. 
Aigua de Sant Feliu del Recó.....! repartien en garrafes, mentre pel carrer de Vilarrubies desfilaven els del circo Americano. 
Temps de la torna a cal forner, pa amb oli i sucre, o amb vi i sucre, i més de Maria. Sardanes el diumenge en sortir de missa de dotze, i després el vermut amb olives rellenes. Vermut de garrafa amb sifón. Un món sense polítics corruptes (no n'hi havia) i on els qui manaven eren catòlics, apostòlics i romans, i per suposat 'honestos'. 
Un món que enyorem malgrat haver-lo criticat, potser perquè hem perdut aquella innocència o ceguesa temporal de la realitat i perquè en aquest altre món, l'actual, tots plegats ho hem fet mol malament per arribar enlloc que és on estem, i per a mes inri, seguim sempre aprendre ni reaccionar. 
Malgrat tot, jo no estimo al gran germà, ans al contrari, reclamo penjar-lo com a Mussolini per les olletes. És arribada l'hora de la revolta!, o ara o mai.