Aquest escrit és del més d'agost del 2009, l'he recordat aquest migdia escoltant la segona hora de Rac1 que celebrava el seu programa número 1000 al 'Luz de Gas'. En preguntar als oients que els possava a mil, un d'ells ha contestat: Maria Dolores de Cospedal. D'ella parlava en aquest escrit a mitjans d'agost  de fa més de tres anys, potser afectat per la calor de la llanterna de l'estiu:



"Ho reconec, confesso que sóc un pervertit... 

 Em van i em posen les senyores del Pp. 

 Ja sé que no és normal però així és. Recordo fins i tot que em posava l'exdelegada del Govern Júlia Garcia Valdecasas, prematurament desapareguda, Monserrat Nebrera, Alicía Sanchez Camacho que a més a més és de Blanes, o fins i tot Soraya Saenz de Santamaria i mare de Déu, que malalt que dec estar.
No se si he d'anar al psicòleg, al psiquiatra o al club súper 3, atès aquesta fixació ve de lluny, però es que aquesta nit per acabar-ho de reblar he tingut un somni romàntic platònic amb lleus tocs d'erotisme sofisticat amb la Sra. Maria Dolores de Cospedal que si se'm permet i sense acusar-me demagògicament de masclista, està de bon veure i palpar. Un somni bellíssim, d’un enorme esteticisme visual. I és curiós com en un simple somni es poden visualitzar gestos, mirades de complicitat, petits detalls fins i tot de tendresa que atès es un somni no s'haurien de percebre. A banda que ha estat un somni d’aquells de mitja part, que et despertes (eren les cinc) et tornes a dormir i el somni continua on l’havies deixa’t, que es veu no és molt freqüent però a mi em passa sovint. I així ha estat i ha estat molt bonic, ho reconec. Però els somnis, somnis són, ja ho deia Calderon i la caporal Cospedal en comptes de fruir les delícies de la vida amb un servidor, s'estima més estimar-se i dedicar-se a la política i a dir que se sent espiada per l'altri, que és l'altri el bergant PSoE. Ella s'ho perd, o potser fa bé, els homes, provat un provats tots i la política té la cosa aquella de l’eròtica del poder. Ara, el somni a mi no me'l treu ningú. Bona nit i bona sort i somieu amb els angelets."

 afegitó: Sempre hi ha una excepció que confirma la regla, en aquest cas hi entraria l'Alcaldesa de València que més aviat seria de la línia Carmen de Mairena.