Retrobo un vell company, potser feia trenta o més anys que no ens veiem, és ell qui m'ha reconegut. Ens mirem, intentant reconèixer-nos tal com érem abans. 
Ha envellit malament - penso - ell deu considerar el mateix de mi - 
Iniciem el ritual del recordatori de com ha anat la nostra vida.

Poc després ens acomiadem, cadascú amb l'evidencia de la mútua consternació.