És d'un cinisme atroç que Oriol Pujol tracti encara de presentar-se com un heroi de la pàtria catalana. Les proves recollides són prou greus per a la seva vergonya eterna. Algú que es va dedicar a muntar una xarxa institucional i empresarial en el seu benefici hauria de quedar apartat per sempre dels assumptes públics. Estem parlant a més de l'hereu polític de Jordi Pujol, la persona cridada a rellevar Mas, que només havia de ser un parèntesi en la saga", recorden a el Mundo, que no és pas sant de la meva devoció però en aquest cas encerten en el diagnòstic i adjudicació de culpa, sempre pressumptament.
Fa temps que se'n parla de la implicació d'Oriol Pujol en la trama de les concessions de les ITV, massa se'n parla fa temps i mica en mica l'afer ha anat engrandint la seva dimensió, sembla que serà imputat d'un moment a l'altre pel Jutge, i haurà de dimitir com a Secretari General de Convergència democràtica i de tots els seus càrrecs públics. I, en aquest cas no me n'alegro gens, ans al contrari em fa ràbia i sento que m'envaeix una sensació de desencis, pot ser la penúltima gota abans el got de la indignacio vessi irremeiablement.
Estava cantada la frase Espanya ens roba i els Pujol també, massa cantada, car aquest cas sempre pressumptament, és molt més que això, és la traïció a tot un País de l'hereu, sempre pressumptament, i pressumptament els ciutadans ja n'estem fins els ous de tant bandarra. 

 Sostenia al novembre que Oriol Pujol era ja un cadàver polític i crec no anava gens errat.