Em passa a vegades. Escoltant la primera cançó del nou treball de Manel 'artistes baixin de l'escenari' i de titol Teresa Rampell, se'm passen de cop les ganes de seguir escoltant la resta de l'engendre del grup. Francament, sona malament, i el cantant monòton, àton i aton..tolinao s'ho hauria de fer mirar i anar a algun lloc a aprendre encara que fos una mica de que va aixó de cantar. Sonen a versió menor i reiterativa de Battiato o Antonia Font (uns altres que tal). Quan a les lletres que molts lloen, que no estàn malament, si de cas que les editin en format de poema, així ens estalviarem patir la veu i música que les maltracten.
Bestieses infumables com aquesta ja ens la venia en Sisa fa uns anys, però a certa edat un ja no s'empassa gripaus de cap mena, per més que siguin en català.
Gens recomanable doncs. De la mateixa manera que veient el trailer de'Los últimos dias' tinc la percepció d'haver vist ja la pel·licula, amb cèrvol i tot.
Hòstia Francesc! Gràcies per dir les coses clares obre els Manel. Visca el Battiato!
ResponEliminaA mi Manel a vegades m'agrada :-)
ResponEliminaEl tràiler amb la imatge del cèrvol m'ha recordat una peli que aquí es va dir "La chica del gàngster", quan un policia que fa fotografies de cadàvers surt de matinada a fer fotos de la ciutat i de sobte li apareix l'animal al mig del carrer, és una imatge molt bona.
buffff....deu segons i prou...
ResponEliminaLluísa, js en vaig prlar de Msnel, en l'escrit i tens l'enllaç. Son una plasta, vaig veure un concert d'ells al Canal Plus i no hi ha qui ho aguanti,
ResponEliminala imatge del Cèrvol, Miquel, em remet a un remake d'una peli de Heston que va protagonitzar Will Smith. El ultimo hombre sobre la tierra o quelcom així és deia. La resta, veient el trailer la fa més que previsible, i com el mecanoscrit amb una base dels fets que conduexien a la situació, poc sólida i creible,
ResponEliminaMiquel, a vegades deu segons pot ser molt de temps.
ResponElimina