Li va bé la Setmana santa al Partit popular, que creu que aquestes vacances serviran per desviar  l'atenció de la premsa  i dels ciutadans pel cas Bárcenas. Obliden al Gran Wyoming que ens recorda Bárcenas cada vespre, i continuarà fent-ho com ho faran els diaris, a partir del dimarts.  L'estratègia del PP és la mateixa que la de Mariano Rajoy: qui aguanta acaba guanyant. I a vegades és millor quedar-se callat que fer com Maria Dolores de Cospedal  per donar explicacions simulades, distorsionades o dubtoses fregant el ridícul.  La direcció del Pp porta ja més d'un mes sense fer una roda de premsa, i tenen callada com deia a de Cospedal perquè no fiqui més la gamba.

Fa ben bé dos mesos que varen prometre ensenyar-nos en un exercici de transparència, les declaracions de la renda dels dirigents del partit, i no ho han fet, com tampoc se'n sap res de la auditoria externa que està en parador desconegut. Tot això ho ha fet el partit més transparent - segons ells - del món mundial. 

Ja sé que la memòria dels fets en l'imaginari de la societat és com la dels peixos i que una noticia en tapa una altra i això es pot fer extensiu a la premsa. I que bé que els hi ha anat als del Pp el tema dels 'escraches' per marejar la perdiu, però cal no oblidar que el jutge Ruz ha imputat Sanchís, el tercer tresorer del Pp, que ja va estar implicat en el cas Naseiro, un cas com un cabàs. Sembla mentida el que està donant de si allò que Rajoy en deia 'l'ombra de l'ombra d'un indici manipulat' referint-se als papers de Bárcenas.

Ara, tenim en compte els precedents, de com el cas del Tunel de Soller, Naseiro o Francisco Camps, sense oblidar a l'inefable Fabra, han acabat en no res. El cas Gúrtel amb Bárcenas de 'special guest star' semblaria que seguirà pel mateix camí, tot i que potser aquesta vegada algú (i ja seria hora) haurà de pagar per les seves malifetes.

A tot això, Millet i Montull estàn bé, gràcies.