"Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Páramo. Mi madre me lo dijo. Y yo le prometí que vendría a verlo en cuanto ella muriera. Le apreté sus manos en señal de que lo haría, pues ella estaba por morirse y yo en un plan de prometerlo todo. "No dejes de ir a visitarlo -me recomendó. Se llama de este modo y de este otro. Estoy segura de que le dará gusto conocerte." Entonces no pude hacer otra cosa sino decirle que así lo haría, y de tanto decírselo se lo seguí diciendo aun después de que a mis manos les costó trabajo zafarse de sus manos muertas.
Todavía antes me había dicho:
-No vayas a pedirle nada. Exígele lo nuestro. Lo que estuvo obligado a darme y nunca me dio... El olvido en que nos tuvo, mi hijo, cóbraselo caro.
-Así lo haré, madre.
Pero no pensé cumplir mi promesa. Hasta que ahora pronto comencé a llenarme de sueños, a darle vuelo a las ilusiones. Y de este modo se me fue formando un mundo alrededor de la esperanza que era aquel señor llamado Pedro Páramo, el marido de mi madre. Por eso vine a Comala.
Era ese tiempo de la canícula, cuando el aire de agosto sopla caliente, envenenado por el olor podrido de la saponarias."
De lectura molt recomanable, Pedro Páramo és una novel·la màgica, que deien Juan Rulfo va escriure en recollir les velles històries que li explicava un home gran que un dia es va trobar per casualitat, o potser per causalitat. És possible, car en morir l'home, Juan Rulfo va deixar de publicar, o de publicar texts tan fascinants, màgics i irreals com Pedro Páramo.
És molt recomanable llegir o rellegir aquesta extraordinaria i fascinant novel·la, on morts i vius conviuen en un món màgic i complexe. Són poc més de 160 pàgines poblades per ànimes en pena, cavalls desbocats, pròfugs que tornen al seu atroç punt de partida, un lloc, Comala, on el temps i les identitats es dilueixen constantment. La novel·la es circular, res lineal pot passar-hi perquè els seus personatges han estat expulsats de la història, encarnen "un pur vagabundejar de gent que va morir sense perdó i que no l'aconseguirà de cap manera, i ho saben".
És molt recomanable llegir o rellegir aquesta extraordinaria i fascinant novel·la, on morts i vius conviuen en un món màgic i complexe. Són poc més de 160 pàgines poblades per ànimes en pena, cavalls desbocats, pròfugs que tornen al seu atroç punt de partida, un lloc, Comala, on el temps i les identitats es dilueixen constantment. La novel·la es circular, res lineal pot passar-hi perquè els seus personatges han estat expulsats de la història, encarnen "un pur vagabundejar de gent que va morir sense perdó i que no l'aconseguirà de cap manera, i ho saben".
Desde luego, otro libro recomendable...
ResponEliminaFa tems que està esperant ala lleixa. L'he prestada i ha tornat a la lleixa. Aviat l'hauré de treure d'allà i llegir.la, finalment.
ResponEliminaUna de les millors novel·les que he llegit sense cap mena de dubte. No ho dic amb esperit de crític literari, sinó com a lector a qui la novel·la ha produït una impressió molt potent, inoblidable. Vaig començar a veure la literatura d'una manera nova després de la lectura de Rulfo. Podria dir que vaig veure la vida d'una altra manera, però això ja seria molt agosarat.
ResponEliminaNo em cansaré mai de recomanar-la.
i molt Miquel.
ResponEliminallegeix-lo Eulàlia, t'agradarà
ResponEliminaEstic amb tu Lluís, una novel·la que et canvia la percepció de moltes coses.
ResponElimina