SOLDATS INVISIBLES

Els atemptats suïcides perfectament organitzats a Bombay del desembre de 2008, així com els del metro de Londres, l'11-M a Madrid o l'11-S a Nova York, Bali i altres menors que s'han produït en els últims anys, o el d'ahir a Boston, ens mostren amb tota la seva cruesa aquesta no guerra del Segle XXI, la  no guerra que patim d'un enemic invisible, que no sabem d'on bé ni quan ens atacarà. Un enemic disposat a morir matant fent el màxim de mal possible on cou més, la població civil, els magnicidis han passat ja a la historia, ara ens ataquen en el pitjor escenari, la ciutat. 

Aquests soldats invisibles no se si ja se n'han adonat els governs, però en molts dels casos, els tenen dins de casa, els han educat ells dins el seu sistema, i no hi ha res a fer, poden atemptar sempre que vulguin i, si uns fallen rere seu en vindran uns altres, i uns altres i uns altres. 

De res serveixen els exèrcits convencionals com s'ha fet palès una i altra vegada, ni el contra espinatge, serveis secrets, policia i altres sistemes de prevenció convencionals. No cal tampoc cap gan infraestructura per cometre un atemptat com el d'ahir a Bostom, amb un sol il·luminat que pot abricar tres u quatre bonbes casolanes seguint les instruccions a internet n'hi ha prou.

I aquesta societat adocenada que reclama seguretat al cent per cent per a tot, que ho voldria tenir tot controlat, ha de començar a entendre que la seguretat al cent per cent no existeix, però així com fins ara, ens hi havíem acostat en diversos aspectes, ara s’ha estroncat per molt de temps. 
El terrorisme global és una amenaça real, diària, que pot esclatar en qualsevol moment en qualsevol lloc del planeta, allí on menys s’esperi. Pot ser en un avió, en un tren, un autobús, una terminal, un Centre Comercial, una Festa major, un Hotel o al bell mig d’un carrer, una plaça o en una marató com ahir a Boston. 
I contra aquests atacs no hi ha res a fer, nomès esperar que toqui en un altre lloc que no sigui a casa teva.

-

-