En una interessant contra de la Vanguardia d'Imma Sanchís a Kam Yuen, enginyer aeroespacial i doctor en Quiropràxia aquest diu vàries coses interessants: "Com més depenem del saber, més difícil resulta sentir", seria una d'elles. Però hi ha una altra afirmació que m'ha cridat l'atenció 'Abans érem energia', o sigui que el cos el vàrem ocupar després, almenys el dels primer homínids, una mica en la filosofia del monòlit de 2001 de Kubrick. De fet ja he manifestat en més d'una ocasió que el cos és un llast feixuc del qual un dia ens n'aconseguirem desprendre'ns per ser allò que érem abans, energia en estat pur, lo qual no estaria tan allunyat de la resurrecció que pregonava Jesús.
Hitler buscava cridar l'atenció dels de fora, dels que creia ens havien dipositat aquí creant una raça ària perfecta, i anava errat, no era el cos el que s'havia de millorar sinó l'esperit, i en aquest aspecte diria que som on érem quant a pensament al mateix nivell que els primers homínids intel·ligents.
Tags:
M
Hi ha una dada molt interessant que de vegades em provoca mal de cap, perquè li dono voltes i més voltes: el cos humà és exactament ara que era fa 30.000 anys. Cada cop que troben un cromanyó congelat descobreixen que no hi ha cap diferència. Som l'únic animal que no ha evolucionat, perquè fins i tot els conills de fa 10.000 eren diferents. Per què?
potser perquè potser sóm de fora de la naturalesa, com un paràsit que va venir ves a saber d'on i, de no ser així, som el seu més gran error.
Me supera...
Bé, ara ja més calbs que l'any 27.001 abans de Crist