Ahir i avui, qui més qui menys llueix un llaç de color rosa, és - suposadament - en favor o com a suport al càncer de mama de les dones. Fins i tot entrenadors de fútbol - impúdicament - el llueixen. Són els signes dels temps, d'un temps instal·lats en la demagògia i la falsa aparença, l'important és el fet impùdic del gest, no el fons i menys les formes. La propera setmana será el dia d'una altra cosa i lluiran impùdicament un altre llaç, aixó si estèticament d'un altre color.
Així de cert, així d'hipócrita, així de trist i decebedor.
Odio això dels llacets i que et facin mullar o posar-te una gorra per a demostrar nosequè, quin món aquest. Tot és espectacle.
Completament d´acord
salut
teatre i del dolent JÚLIA,
Lo llevan incluso los responsables de las listas de espera para los reconocimientos..
Temujin, estamos en pleno siglo XXI pero seguimos funcionando con muchos de los clichés del siglo pasado. Tiene que suceder algo para que entremos de lleno en pleno siglo XXI, no se si debe hundirse un Titànic o debe iniciarse otra guerra Mundial, perdona, pero es que llevamos una tontería encima de cagatilorito.
Como sabes yo vencí! Y es con mucho orgullo que enseño mi lazo para que otras mujeres sepan como es importante hacer la prevención. Siguen muriendo muchas mujeres con cancér de mama.Hay que despertarlas!
Francesc, no vull treure't la raó, per a mi segons quines coses també ho trobo fora de lloc i temps, però aquest no, ni el dia de càncer, ni altres malalties que si no fos d'aquesta manera la gent no tindria ni idea ni consciència d'allò. Aquí tenim el cas de “Orquídia do Jardim” o jo mateix que moltes vegades sigui o no el dia "que toqui" parlo d'un tipus concret de càncer. Quan jo ho faig penso que aquell dia és el que "toca" i et prometo que si un sol dels que em llegeixen difongués la meva petició sobrarien donants de medul•la òssia.
"Una mujer muere de cáncer de mama cada 53 minutos. Un cáncer de mama detectado en un estadío precoz es más fácil de tratar y comporta menos riesgo de secuelas ; permite disminuir la mortalidad en un 25%."
Ayer fuí al google y vi imagenes horribles de mujeres con cancer. Como es posible una mujer dejarse llegar a un punto así!!
iSABEL, yo no critico lo que se está haciendo, lo que critico es la banalización de los lazos por parte en este caso de entrenadores de futbol y otros, aquello de lo politicamente correcto, porqué cuesta poco y no demasiado ayuda.
Josep,m una cosa no treu l'altra, i es bo que es dinfongui el missatge i s'en parli, jo, del que em queixo és de la banalització.
Per cert, jo vaig ser donant de medula ossia, fins al 55 anys, que és el limit establert.
Josep,m una cosa no treu l'altra, i es bo que es dinfongui el missatge i s'en parli, jo, del que em queixo és de la banalització.
Per cert, jo vaig ser donant de medula ossia, fins al 55 anys, que és el limit establert.
Desgraciadamente Francesc hoy lo banalizan todo sean situaciones graves u otras.
Francesc, moltes gràcies per ser donant, de debò! No és gens freqüent trobar algú que vulgui ser-ho. Hi ha molta por i molta ignorància. Podria explicar tantes coses que no acabaria.
Si no és molt demanar m'agradaria que un dia ho diguessis. No estàs en una llista o que ja hagis estat donant, sinó simplement que no passa res, que és tan fàcil com ser donant de sang. Que les cèl·lules que extreuen es tornen a generar, i que aquestes quan neixen de nou i creixen saben on ha d'anar del cos. I finalment que encara que un estigui a les llistes del REDMO potser no el cridaran mai per no ser compatible amb ningú.
Josep, un donant que mai va donar, vaig anar a la fundació Carreras, em varen fer una revisió i van dir que ja m'avisarien si em necessitaven. Quan vaig rebre la carta pensaba que era per això per donar, i era per dir-me que a partir dels 55 anys ja no es pot ser donant de medul·la.
de eso me quejaba ISABEL