Ahmed Tommouhi 

- Més que la noticia de l'alliberament de Antonio Garcia Carbonell, el que m'ha impactat és assabentar-me que dues persones innocents, Abderazad Mounib i Ahmed Tommouhi, havien anat a presó en ser condemnats per uns fets que no havien comes ells, i si l'alliberat ahir a causa de la revocació de la doctrina Parot. No entenc com Tommouhi l'ùnic viu dels dos, ja en llibertat en haver complert la seva condemna no ha rebut cap indemnització en demostrar-se la seva innocència. No entenc tampoc la preocupació que ha generat l'alliberament de presoners etarres per haver aplicat malament la Doctrina Parot, i que Estrasburg a revocat. Es va fer malament i ho sabien. És la mania de barrejar els tres poders que ara els hi ha espategat a la cara. Per estadístiques i més en la situació actual, els etarres alliberats no han de tornar a delinquir, però si s'està alliberant a violadors i pederastes que no s'han rehabilitat ni pensen fer-ho, i aquest si que han de preocupar. Dels etarres nomès ens ha de preocupar el mal que fa veure'ls en llibertat i esperar tinguin la decencia de no manifestar extemporàniament aquesta llibertat, ja que la majoria no han mostrat penediment.

 A Nació Digital, explican el cas dels marroquins, condemnats injustament, un d'ells mort i l'altre que malviu sense recursos.
"Ves per on, l'anul·lació de la doctrina Parot ha acabat tancant, de retruc, un cas tristíssim. Ahir a la tarda va sortir de la presó de Quatre Camins Antonio García Carbonell, autor de diverses onades de violacions salvatges en la dècada dels noranta. Ell i un familiar, a qui no ha volgut identificar mai, assaltaven vehicles de matinada on hi hagués parelles. Els apallissaven, els robaven i violaven la noia. Les víctimes testimoniaven que es tractava de dos nordafricans que parlaven castellà i, entre ells, una llengua que van identificar com a àrab. 

En realitat es tractava de dos espanyols d'ètnia gitana, que utilitzaven el caló. Un d'ells era Antonio Garcia Carbonell. Però la policia va detenir dos marroquins, un dels quals s'assemblava físicament a l'agressor. Abderazad Mounib i Ahmed Tommouhi juraven que eren innocents, però les víctimes els van reconèixer. No hi havia proves físiques i l'ADN tampoc no coincidia, però van ser condemnats i empresonats, encara que aquella mena de violacions en sèrie continuessin durant força temps més. 

Onze anys després, Abderazad Mounib va morir a la presó. Ahmed Tommouhi, suposat còmplice, s'hi va quedar quinze anys, fins que va complir la condemna. No hi ha hagut justícia per a Abderazad Mounib, enterrat a Fez. No hi ha hagut justícia per a Ahmed Tommouhi, que malviu amb greus seqüeles psicològiques. No hi ha hagut justícia per a la societat, que allibera un violador mai penedit, que ni tan sols ha confessat el nom de qui agredia, atracava i violava amb ell. I, naturalment, no hi ha hagut justícia per a ls víctimes. Però a qui li importa tota aquesta gent havent-hi ETA? - Salvador Cot-naciódigital."