Aquest escrit és el que precedeix al de Wittgenstein i Hitler que vaig publicar ahir. S'ha de llegir amb calma per pair-lo i creure's o no el que en ell s'explica, però almenys considerar-ho, car és molt interessant, o així m'ho sembla a mi. L'escrit es bifurca en diverses fonts que podeu consultar i que us he enllaçat, que de fet és el que més m'agrada d'un text, que em doni pistes per anar a parar a altres texts relacionats amb ell. Sia veritat o una fabulació, està molt ben lligat i explicat.

"Philip K. Dick no ficcionava ni delirava, en veritat va travar contacte amb el que va denominar VALIS: Vast Active Living Intelligence System - Aquestes són les seves paraules:"Experimentava una invasió de la meva ment per una ment transcendentalment racional, com si jo hagués estat boig tota la meva vida i de sobte m'hagués tornat entenimentat".

Dick va ser l'últim humà que va gosar veure i explicar la veritat, tirant-se damunt a tots els serveis secrets del seu país. Cal assenyalar que per a un humà ja és un impacte terrible accedir a la veritat, en general queda desequilibrat i deu, necessàriament, acudir a les drogues, l'alcohol o al sexe violent, imaginin si al quadre se li suma l'aguait de l'FBI i la CIA, per exemple. Però Dick era genial fins a la desesperació. Quan en 1955 va rebre la visita dels dos agents de l'FBI - uns vells coneguts nostres, aquestes pobres víctimes del Projecte Arc de Sant Martí que segueixen a Tara -, va sentir que un d'ells mereixia commiseració. Era un pobre home a qui deixaven espiant sense dissimular, dia i nit. Dick el va fer passar a casa i li va donar una xerrada. 
Aviat va advertir que no comprenia res i li va brindar la seva amistat. Fins i tot li va ensenyar a conduir el Chevrolet 1954 de Kleo, la seva esposa. És a dir, Dick s'apiadaba d'un espia estúpid, mentre una veu en la seva ment, VALIS, la que escoltava des de l'adolescència, no deixava de murmurar veritats, en llengües i dialectes que mai havia estudiat i que, tanmateix, podia comprendre. 
Aquesta veu li havia explicat el principi d'Arquimedes, gràcies al qual va poder aprovar un examen impossible, i un parell de dècades després, mentre estava veient un documental sobre les tortugues marines, la veu li va parlar d'un tal "Van Walloon, dels Estats Portuguesos d'Amèrica".

Dick s'havia interessat durant anys en la teoria del "cervell bicameral"; coneixia els treballs de Orstein (a qui li havia escrit una carta ), de Bogen, Sperry i Julian Jaynes. Aquest últim sostenia en un polèmic llibre que l'home arcaic era capaç de "sentir veus" provinents del costat dret del seu cervell, i dialogar amb "els déus" quan encara no s'havia establert el predomini de l'hemisferi racional. 
Oliverio Zacarias, en el seu moment, va estudiar aquesta hipòtesi en relació a EP, però tant Dick com el mateix Oliverio no van tenir en compte una qüestió fonamental: si bé aquesta hipòtesi pot explicar certs símptomes, com la paragnosis, la glosolalia i la onirofrenia, deixa inexplicada la font d'on s'obté informació l'hemisferi dret.

Per a aquest temps, Dick estava escrivint The Man in the High Castle, i l'ampliació de l'horitzó dels esdeveniments que li va provocar l'escriptura li va possibilitar trobar la font d'informació de l'hemisferi dret, perquè especular amb què la veu pogués provenir d'un món paral·lel.

No estava equivocat. Al meu parer, la singularitat de Dick, que va acabar de configurar el febrer-març de 1974 en la seva apoteótica crisi, resultaria idèntica a la d'EP si no fos perquè hi ha una diferència essencial: El que Dick va experimentar despert i, per dir-ho fàcil, d'aquest costat, EP ho ha viscut adormit i, a partir de cert moment, d'aquell costat, d'on vinc, per dir-ho, també, d'una manera el menys metafòrica possible. La diferència rau en un detall vital. Dick era humà i EP és un híbrid .

Els dos humans anteriors a Dick que van donar amb la veritat van ser filòsofs: Wittgenstein i Nietzsche."