Parla Gregorio Luri al seu últim escrit de la tribu dels 'nacirema', que diuen que el cos humà és lleig i que tendeix de manera natural a debilitar-se i emmalaltir. Presoner en un cos d'aquest tipus, l'única esperança de l'home que vol frenar aquesta tendència és l'ús de rituals i cerimònies. Cada llar té un o més santuaris dedicats a aquest propòsit.

No van desencaminats els nacirema, el cos humà és un llast feixuc per el cervell, una presó que ens converteix en poca cosa més què portadors de xena i ens fa dèbils i malaltissos. Hitler creia que aquest cos escadusser era això, un llast i buscava la raça perfecta que cridés l'atenció dels qui ens havien ocupat el cos, per aixó va intentar crear la raça aria i la va ubicar en un poble d'Alemanya.
No li varen fer cas els ancestres que ens havien ocupat el cos, potser perquè els temps, la relació espai temps, és molt relativa en l'univers. Però és evident que el nostre és un estat temporal, un estat del que ens en sortirem quan aconseguim ser allò per el que varem ser dissenyats: energia en estat pur.