No ens enganyem, morir-se és un mal negoci, una de les poques avantatges és que un cop mort, tots parlen bé de tu, vegis sinó el cas d'Adolfo Suarez, tan denostat quan governava per dreta i esquerra i ara tots el lloen fins i tot amb escreix. Es curiós també el ritual de la gent que visita la capella ardent, que per la quantitat,segur que molts dels que varen anar ahir a dir l'últim adéu a Adolfo Suárez, segur que també varen anar a la Plaça d'Orient a dir adéu a Franco, potser per assegurar-se de què estava mort, que també podria ser. Aquest és un ritual molt madrileny, tot s'ha de dir.
Tornant al fet de morir-se, no es tracte només de morir-se, morir-se és ser oblidat, a la curta o a la llarga oblidat i, recordat puntualment, no en tots els casos, de tant en tant.
Pienso que la diferencia entre franco y Suarez se alargó con el mandato de este. No solo porqué legalizó lo ilegalizable, el PC, sino porque permitió la entrada de tarradellas y sin pedir permiso a las Cortes dió pie a la generalitat.
ResponEliminaPor otra parte fue uno de los pocos que hizo declaración de bienes a su entrada en la Moncloa.
Sabes mejor que yo que las figuras se ven mejor después de tres décadas al menos.
No fue un gran tipo, pero de todos aquellos y de todos estos, sin duda el mejor.
salut
Tarradellas con mayúscula. Perdón
ResponEliminaLa historia del retorn de Tarradellas i del mateix Tarradells és complicada i fosca, no la mitifiquem que avui en sabem la mala intenció, pel que fa als rituals mortuoris no crec que sigui res madrileny, aquí ho he vist en alguna ocasió, per exemple quan va morir Espriu que aleshores era sant i famós i avui tothom menysté una mica, també.
ResponEliminaestic d'acord en el tema de què no es va aprofitar econòmicament del càrrec, ni ell ni els familiars, això té un pes, encara més avui
Ja sabem que quan et mors només tens virtuts, però amb Suàrez s'està exagerant la nota i no ho acabo d'entendre. La ficada de pota del pobre Mas, de fet, augmenta encara més aquest deliri. A la SER, avui, l'exègesi superava el bon gust (i és la SER!), i han afirmat que un dels discursos més emotius fou el de... el gran Jordiet!!!
ResponEliminaSobre Tarradellas jo podria explicar algunes cosetes privades, però no ho faré.
Miquel, diria que tarradellas amb minúscula ja està bé.
ResponEliminaAmb tu Júlia, la història de la tornada de Tarradellas, té molts actors, i Suárez en va ser una baula més de la cadena.
ResponEliminaLLUÍS, s'ha mort, doncs que l'enterrin i poc soroll, s'han passat tres pobles teles radios i diaris, teles, radios i diaris que en 11 anys no han parlat gens d'ell.
ResponEliminaQuan a tarradellas, amb tu, val més deixar-ho estar.
No pateixis... sobre Terradellas són records familiars, perquè el meu avi mort a l'exili va ser el seu secretari...
ResponEliminaAra bé, el tema Suárez fa molta angoixa. Després d'escoltar l'emissora teòricament progressista em penso que em passo a M80 radio.
NO sé Lluís, la impressió que em va quedar de Tarradellas és que era un murri, pocasolta i una mica barrut, ah! i bastant misògin.
ResponEliminaLluís: Jo et recomanaría radio Teletaxi, les noticies dites per Justo Molinero són genials.
ResponElimina