De sempre s'ha de procurar ser curós a l'hora d'informar de les negligències d'algú, i cal ser el màxim d'objectiu possible sense caure en falses demagògies que no ajuden a escatir la veritat d'uns fets, en aquest cas d'unes declaracions que l'aleshores Príncep Juan Carlos va fer - dedueixo - a una TV francesa, i que per la seva aparença devien ser quan encara manava a Espanya el dictador, d'ací que em refereixi a ell com a Príncep i no a Rei com se'l titula en el vídeo.
És palès que no sento cap simpatia per l'actual rei d'Espanya, tot i que és un rei encara que imposat per Franco, vàrem votar si o si amb la constitució del 78. No és un monarca exemplar, ni de bon tros, i pertany a un ens anacrònic que no té cap sentit en un Estat democràtic en ple segle XXI.
Cal ser honest i entendre el context de les declaracions del Príncep, quan encara no era rei i que ho fos, depenia de la voluntat del 'Caudillo'. De fet, si anessim a les hemeroteques d'aquella època i analitzéssim declaracions de molts polítics encara en actiu o retirats, segurament en trobaríem moltes en el mateix sentit.

 El text que acompanya el vídeo i que reprodueixo després d'ell, on es diu que el prínceo feia un elogi de Franco, és clarament anarcoide, republicà i tendenciosament demagògic, encara que tot el que diu sia cert (en el seu context).
A Déu l que és de Déu i al Rei el que és del príncep.



Subido el 18/12/2011
Sentado en el jardín del cortijo de La Zarzuela, el funcionario royal franquista se deshace en elogios del criminal y genocida dictador militar, según una cantinela típica de la propaganda del régimen. El funcionario fascista no dice nada de los miles de exiliados políticos, de los presos políticos encarcelados sin un juicio justo e imparcial, no dice nada de la ausencia de libertades básicas como la de expresión, cercenada por la férrea censura de prensa e imprenta, no dice nada de la Justicia corrupta que asolaba a España, de la ausencia de libertad sindical, de la represión, torturas y asesinatos impunes cometidos por la policía paramilitar y política del régimen, no dice nada de la prohibición de cualquier tipo de pluralismo político que no fuera el fascismo inserto en el Partido Único del régimen, no dice nada del aislamiento internacional de España, de la miseria de los obreros del campo, no dice nada de la Universidad, plagada de fascistas y meapilas contrarios a la libertad de cátedra. Es una indecencia oir hablar a este personajillo al servicio del régimen franquista. La verdad es la verdad, aunque duela o sea incómoda. Hay que desenmascarar a este personaje corrupto de opereta, que se ha ido acomodando y disfrazando de modo oportunista, según ha ido interesando a la banda de genocidas fascistas a la que representa.