No, no i no!. I si en queda cap dubte, no. Aquesta ha estat la posició del president espanyol, Mariano Rajoy, en la seva resposta a la petició del Parlament de Catalunya al Congrés per tal que es permeti celebrar la consulta sobiranista. Rajoy ha anat per feina, ha repetit l'argumentari habitual, i només ha apuntat que si algú vol fer coses “polèmiques” que reformi la Constitució. 
Com a primera carpeta, l'argumentari jurídic i constitucionalista. Els mantres de “la sobirania de Catalunya no existeix" i que la competència per convocar referèndums és "indelegable", els ha entonat amb pocs matisos i cap color. "L'Espanya va bé" d'Aznar posat al dia per dir que aquí no es belluga res i, per si de cas, ha apel·lat als vincles de "sang" entre Catalunya i Espanya i ha insistit que ell, "estima" Catalunya. Marcada aquesta divisa, Rajoy ha obert la segona carpeta: la de l'argumentari de l'apocalipsi que caurà sobre una virtual Catalunya independent. “No sé si quedaran per l'espai sideral, però de ben segur quedaran com l'illa de Robison Crusoe, més pobre, fora de l'UE, de l'euro, de l'ONU, de l'espai de lliure circulació”, ha descrit Rajoy.

Hi hauria varies consideracions a fer a les paraules del President del Govern: escolti!, no cal que ens estimi, els maltractadors tambè diuen estimar a les dones que maltracten, i el que vostè hauria de fer, és cumplir amb el seu compromís econòmic amb Catalunya, aplicant correctament la disposició addiccional tercera i tots aquells acords economics del que en va quedar de l'Esatut i que incompleix de manera reiterada. Nosaltres no som Joan Crawford i no volem que ens estimi encara que sigui mentida, que en el seu cas, ho és

Aquest paràsit dit Rosa Díez, titllava en la seva lamentable intervenció al Sr.Mas de ddelinquent, per a mi que es mirava al mirall sense adonar-se'n, el mirall d'ella i del President del Govern.

Aquí el que deu estar preocupat és el Ministre d'afers colonials, Jsé Margallo, car el seu propi President no escolta les seves paraules, atès ha dit avui amb tota la barra (per cert)  contestant a Marta Rovira que això de vagar per l'espai sideral no ho havia sentit enlloc. Per cert, una Marta Rovira a qui se li ha notat la falta de taules en la seva intervenció, amb bastants errors de pronunciació, fins i tot a dit un cop:Catalinya.

 "Catalans, que la força ens acompanyi", ha acabat la seva intervenció Alfred Bosch, molt jedi. O sigui fent la brometa, en un acte el d'avui a la tarda que he escoltat de 4 a 7 (de n'hi do) i que no ha estat més que un tràmit, un paripè en el que tots sabien a que jugaven i quin seria el final del partit. Si no fos perquè no es poden veure, com als partits arreglats els podrien haver cantat: que se besen, que se besen!

 L'ùnic que el Pp i el PSoE, més la paparra, el que no saben és que avui han perdut, no una guerra, però si una important contesa. És el que té ser autista en política.