.

AMADEU CASELLAS: 25 ANYS DE PRESÓ


Amadeu Casellas ha escrit un llibre on relata alguns dels seus atracaments i la seva  posterior experiència a les presons. A l'obra, el convicte tonenc denuncia la vida que els reclusos porten a la presó, la reforma del Codi penal i la corrupció dels càrrecs polítics en el sistema carcerari. El llibre porta per títol Reflejos de la sociedad. Crónicas de las cárceles de la democracia, i es presentarà el proper dijous, 15 de maig, al Museu de l’Art de la Pell de Vic, en un acte que començarà a les set de la tarda. La presentació comptarà amb tres pesos pesants, que acompanyaran Casellas: els diputats Joan Tardà (ERC) i David Fernàndez (CUP), i Gorka Ramos, de la CNT.

El llibre, segons explica Casellas, ha estat escrit per ell mateix, i el va començar a redactar l’any 2011. Va decidir explicar la seva experiència a petició d’algunes persones del seu entorn. L’obra surt amb un pròleg de la Universitat de Barcelona i un grup seu de suport, i una contraportada escrita per una advocada que ha seguit de prop el seu cas. Casellas va sortir en llibertat el mes de març de 2011, després de protagonitzar una vaga de fam que va comptar amb el suport de col·lectius anarquistes i d'ajut als presos. Havia passat 24 anys a la garjola i va aconseguir que se li apliqués la doctrina del Tribunal Constitucional, existent des del 2008, que preveu computar els anys de presó preventiva com a condemna ferma. Tanmateix, mesos després va ser condemnat a tres anys de presó per l'intent de la seva companya d'introduir droga a la presó i va haver de tornar a ingressar uns quants mesos, durant el 2012. Llavors li van aplicar el tercer grau. Des d'aquesta data està en llibertat i totalment “net”,  assegura. El seu cas, però, no està  tancat i continua als tribunals. Segons Casellas, l’Estat li ha de pagar una indemnització que encara no ha fet efectiva, corresponent als cinc anys de més que va passar a la presó.

El cas d'Amadeu Casellas em va cridar l'atenció a l'any 2009, i en vaig saber d'ell a travès d'un bloc ja desaparegut, 'Te la ma Maria'. En certa manera la seva situació tenia un cert paral·lelisme amb el de 'el Lute'. En aquest escrit i algun altre vaig explicar la seva història:

L'ESTAT CONTRA AMADEU CASELLAS



06-04-2013 - Aquest comentari és del dia 20 d'agost de 2011. Un any i mig més tard no n'he sabut res més de l'Amadeu Casellas, que dedueixo morirà a la presó, víctima de Kafka. L'ùnic que si sé és que va abandonar la vaga de fam.....vuit díes després d'aquest comentari. publicat a l'agost farà dos anys. I m'he proposat recordar-lo encara que sigui de tan en tant, perquè el seu cas és d'aquells que hom sincerament no entén com no es resolen com s'haurien de resoldre, que és amb la llibertat. Dic aixó perquè o jo no me n'he assabentat de la seva llibertat, o encara és a la presó. La informació última sobre ell és a la Wikipedia, i diu així:

"El 9 de Març del 2010, Amadeu Casellas surt de la presó després que se li computessin els anys de presó preventiva com a condemna ferma.
El maig de 2010, l'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys de presó l'Amadeu Casellas i aquest cop també la seva esposa. Segons la sentència, se'ls condemna per un intent frustrat d'introduïr dos sobrets d'heroïna durant un vis-a-vis l'any 2008."

Que hom sàpiga, a dia d'avui encara és a la presó. Aixó és el que en se d'ell:
-
"Aquest és el text inicial que vaig escriure sobre ell fa tres anys: Confesso que he sentit a parlar avui per primera vegada d'Amadeu Casellas, així com de passada, de manera rutinaria, a alguna emisora han comentat aquest mati que portava més d'un mes en vaga de fam sense cap més comentari. He posat al titular "l'anarquista obidat" tot i que no seria del tot cert, a la xarxa hi ha gent que es preocupa per ell i que reclama la seva llibertat, però em referia oblidat en el sentit que el seu cas és d'aquells que hom sincerament no entén com no s'ha resolt fa ja temps i d'una manera molt diferent a la seva situacíó actual. El que he pogut saber d'ell, ho teniu a continuació. Llegiu i jutgeu... "
.
"Amadeu Casellas Ramon, actualment pres en la Unitat de l'Hospital Penitenciari de Terrassa, manté la seva vaga de fam després de 50 dies. Reclama una sortida a la seva crítica situació d'empresonament que dura ja més de 22 anys. 22 anys pagats per lluitar contra l'Estat, expropiant bancs en els anys 70 i 80, per a ajudar a finançar les lluites obreres de l'època. Després de l'engany que va sofrir en l'última vaga de fam en el mes d'abril —en la qual el director de la presó li va fer unes promeses si deixava la vaga, que després no va complir— Amadeu ha decidit que aquesta vegada serà fins a les últimes conseqüències: o li donen el tercer grau, o li rebaixen la condemna, o no pararà. A dia d'avui Amadeu ha perdut més de 23 quilos, es manté a força d'aigua i glucosa dissolta, té els nivells de sucre al voltant dels 50 mg/l, i li estan subministrant valium.

Amadeu Casellas
Avui hem pogut comprovar les vergonyoses condicions de l'Hospital Penitenciari de Terrassa. En primer lloc no han deixat pujar als companys que venien a visitar-lo, encara que estaven autoritzats en Quatre Camins, només ha pogut pujar la seva mare (30 minuts) i la seva advocada.(Era a 3 d'agost) Casellas tenia 14 anys en 1973 i treballava en una fàbrica de Balenyà quan va descobrir l'anarquisme. "Em sentia explotat per l'empresari, vaig conèixer a gent de la CNT i vaig començar a repartir propaganda subversiva pels carrers. Anava de paquet en la moto amb les octavillas i assistia a reunions clandestines". Creia en la lluita armada, en la revolució imprescindible per a canviar les coses, i encara avui, quan ha complert ja els 45 anys i està convençut que les pistoles no arreglen res, considera que l'anarquisme, àdhuc sense ser la solució definitiva, "funcionaria millor que la democràcia que tenim" 
Va ser buscant aquesta igualtat com va atracar el seu primer banc, el banc mercantil de Manresa, en 1976. "Va ser gairebé el meu primer delicte. Estava molt nerviós, però va anar bé. Un policia local ens va donar l'alt, però va sortir corrent al veure les nostres armes i els passamuntanyes. Durant els següents dos anys i mig va atracar més de 50 bancs. "Era una manera de recuperar el que els bancs ens agafaven. No em penedeixo de res, llevat de no haver agafat prou". Els botins rondaven els dos milions de pessetes. Una part era per al grup anarquista, una altra el ficava en la butxaca i una altra la hi feia arribar, de forma anònima, a famílies en dificultats. Alguna premsa el va anomenar Robin Hood i la policia li va posar el malnom "el Dandy" perquè anava ben vestit i als guàrdies els donava cinc mil pessetes de propina per l'esglai."

Vosaltres mateixos podeu jutjar aquest cas francament kafkià, de com l'estat es pot acarnissar amb un ciutadà que no és innocent, però tampoc tan culpable.


11 comentaris:

  1. Jo tampoc se gairebé més que tu. Efectivament jo el vaig conèixer a través del bloc de "Te la mà Maria" llàstima que el va tancar, era de conya!!

    ResponElimina
  2. No coneixia aqta història. El llibre pot estar bé

    ResponElimina
  3. JOSEP, i va tancar de sobte i a més a més va esborrar el bloc, i mira que hi havia fotografies i reportatges interessants.

    ResponElimina
  4. Ja n'havia parlat Loreto, és d'aquelles histories fosques sense cap sentit,no hi va haver cap delicte de sang i ha estat 25 anys a la presó, i d'altres, ja ho veus....

    ResponElimina
  5. No sabía rés de l´historia aquesta.

    ResponElimina
  6. Este debia haberse metido en ADIF y estaria libre.

    ResponElimina
  7. no se n'ha parlat massa Miquel, caldrà llegir el llibre.

    ResponElimina
  8. no se n'ha parlat massa Miquel, caldrà llegir el llibre.

    ResponElimina
  9. y menos mal que no robó una barra de pan.....

    Oye, no era CID CAMPEADOR

    ResponElimina
  10. Ese era un imitador de hace unos años, ya sabes que a la gente famosa siempre nos salen fans y admiradores..
    Si roba pan, no sale de la carcel...

    ResponElimina
  11. Suena a Tony Leblanc eso de Cid Campeón.

    ResponElimina