El col·legi de periodistes ha muntat el paripè habitual de cada vegada que s'enceta una campaña electoral. Ahir a la tarda varen manifestar el seu rebuig als blocs electorals que imposen temps i ordre en la informació política durant la campanya. El CPC considera que el control dels mitjans públics 'vulnera l'essència del periodisme i de la llibertat d'expressió'. Aquesta campanya s'han sortit una mica del guió habitual i han editat aquest vídeo:


 Entenc la seva queixa, però és que la resta de l'any la seva feina es limita en general a posar la carxofa davant del politic de torn i estàn en el joc de limitar-se a recollir les seves declaracions, allò de: un ha dit, l'altre ha contestat, tal polític manifesta que, amb honroses i rares excepcions. 
Si no estàn d'acord amb els blocs electorals, doncs, que no els emetin en senyal de protesta, al cap i a la fi, diria que la majoria de la gent no se'ls escolta, però la resta de l'any es podrien aplicar i exercir de periodistes no de 'loritos'. 
Ah! I a les properes eleccions el col·legi de periodistes organitzarà de vell nou el mateix paripé i tot seguìrà igual, pels segles dels segles, amen.

 A banda, aixó dels blocs electorals no deixa de ser curiós: parlaran de tot menys d'Europa, i es dedicaràn a prometre l'oro i el moro, i si convé ens posaran un riu, que les promeses electorals ho poden tot. El que em fa gràcia és als mítings, els qui surten darrere el cap de llista quan parla posant cara de circumstància i assentint amb el cap a les paraules del líder. Jo, si fos cap de campanya, hi ppsaria un un mim que anès fent carotes i gestos, o una stripper, almenys seria més divertit.