EL MALSON

Desperto molt aviat. Tot just comença a clarejar el dia, però és degut al fet que he tingut un malson d'aquells tan angoixants. Estic suat i tinc la gola seca. M'aixeco i bec un glop d'aigua mentre intento mantenir el somni fresc en la meva memòria. Amb el pas dels anys he après a fer-ho així, perquè si no el memoritzes de seguida, al cap de pocs segons s'esborra del tot i no aconsegueixes recordar absolutament res.

Ha estat un somni molt estrany:

"Jo, arribava a "El Mallol" tot sol, sense el nen. Al poble no hi havia ningú, semblava abandonat. Anava caminant pel carrer i tots els sorolls em retornaven. Era un soroll estrany, de buit, de mort.
Malgrat no haver-hi ningú, tenia aquella sensació tan rara de ser observat per infinitat d'ulls. Em girava una vegada i una altra però no, no hi havia ningú.

Imaginacions teves - em deia fins i tot en somnis -

Aleshores les rialles d'uns nens cap a la meva esquerra em sobtaven. Apressat, m'hi acostava, i allí, enfilada dalt del vell roure podia veure una nena de catorze o quinze anys. A baix, un vailet més o menys de la mateixa edat li estava tirant pedres tot fent broma, sense tocar-la. Reien tots dos engrescats. Tot plegat jocs de canalla.

De sobte, la nena en intentar aixecar-se, lliscava i queia de cap a terra. El soroll de l'impacte era terrible. Un cop sec, dur, esgarrifós. El noi la mirava sense dir res i jo tampoc. La noia restava quieta, immòbil. Del seu cap començava a brollar sang que s'escampava per terra formant un bassal cada vegada més gran. Era una sang fosca, espessa, estranya.
Finalment, el noi reaccionava i sortia corrents demanant auxili. Jo, continuava allí quiet, sense fer ni intentar res, com si estes clavat a terra.

La noia continuava allí immòbil, mentre la sang continuava rajant inundant el terra. Els minuts passaven i no venia ningú a ajudar-la, jo continuava quiet, sense saber que fer, només la mirava esglaiat.
De sobte, la noia s'aixecava de cop. Em mirava, reia i se n'anava corrents com si tot plegat no hagués estat res"

I en aquest moment m'he despertat...

Estic trasbalsat. No entenc res
¿I si és tracta d'un missatge de la veu que m'avisa d'alguna cosa i jo no la se entendre?
Tindrà a veure amb mi i la Laia?
No aconsegueixo recordar el rostre d'ella i tampoc el del nen. Però.
En tenien de rostre?
No ho sé - Em dic - És tot quan puc recordar.

Decideixo treure-m'ho del cap. Ha estat un mal son i prou - em dic una vegada i una altra - i no te res a veure amb tu, ni amb la Laia. Només ha estat un maleït mal son, com d'altres que has tingut en moments puntuals, i no els hi has donat cap importància.
No et capfiquis - em dic per tranquil·litzar-me - Masses emocions en pocs dies. Això és tot.
No t'encaparris - m'insisteixo - i surto fora de l'estança a respirar l'aire fresc del matí.

Encenc una cigarreta mentre intento oblidar el malson i calmar-me"

fragment d'amor particular