Si poguéssim conservar l'energia que prodiguem en aquesta successió de somnis realitzats nocturnament, la profunditat i subtilesa de l'esperit arribaria a proporcions insospitades. L'argument d'un malson exigeix ​​un malbaratament nerviós més extenuant que la construcció teòrica millor articulada. Com, després de despertar, recomençar la tasca d'alinear idees quan, en la inconsciència, estàvem immersos en espectacles grotescs i meravellosos, i deambulàvem a través de les esferes sense l'obstacle de la antipoètica. Causalitat? Durant unes hores vam ser semblants a déus ebris i, sobtadament, quan els ulls oberts suprimeixen l'infinit nocturn,
hem de tornar a enfrontar-nos, sota la mediocritat del dia, amb un cansament de problemes incolors, sense que ens ajudi cap dels fantasmes de la nit. La fantasmagoria gloriosa i nefasta haurà estat doncs inútil; el somni ens ha esgotat en va. En despertar, un altre tipus de cansament ens espera; desprésn d'haver tingut escassament temps per oblidar el de la tarda, fencs aquí enfrontats amb el de l'alba. ens hem esforçat hores i hores a la immobilitat horitzontal sense que el cervell aprofités absolutament res de la seva absurda activitat .
Un imbècil que no fos víctima d'aquest malbaratament, que acumulés totes les seves reserves sense dissipar- en el seu neuig, podria gaudir d'una vigília ideal, desentranyar tots els replecs de les mentides metafísiques o iniciar-se en les més abstrusas dificultats matemàtiques. Després de cada nit estem més buits, els nostres misteris, com els nostres pesars, han fluït en els nostres somnis. Així la tasca del son no només disminueix la força del nostre pensament, sinó també la dels nostres secrets ...E.M.CIORAN

... I si ens treuen els somnis, que ens queda?