De la mateixa manera que ja no hi ha pallers, han desaparegut moltes de les coses que omplien el paisatge de la meva infantesa: el carro i la mula del “Basta”, que baixant de San Llorenç, cada matí passava davant de casa mentre jo esmorzava, la torna en anar a buscar el pa a cal “Sisu”, els patins de quatre rodes lligats a les sabates, la rodona, si, aquella llanta de bicicleta que amb un pal guiàvem amb força traça.
El Sanches els diumenges a la Creu Alta, "regalèssia tendre", cridava i caramels de mel. La moto amb sidecar que tenia el meu pare; jugar al bell mig del carrer amb els companys, la fona per tirar-nos pedres barri contra barri i les que hi vàrem sobreviure miraculosament; el genolls sempre vermells per la 'mercromina'; els cromos de la xocolata i també del litines amb els seus dibuixos al sobre; els pastorets a la Parroquia, i resar el rosari cada tarda pel més de Maria.
La cobla tocant sardanes cada diumenge sortint de missa de dotze, el vermut de garrafa, les olives"rellenes" i les patates "xips", el pa amb oli o amb vi i sucre i la llet de vaca.
Els xarlatans al càrrer de Vilarrubies per la fira, i els partits del Sabadell, on a penes veia res envoltat de senyors molts alts que fumaven tota l'estona mentre el meu pare m'apretava fort la mà quan hi havia aguna jugada de perill.
Tots aquests records esvanits en el temps formen part d’un passat que ja no tornarà. I que n'hem perdut de bagatge amb tots aquests anys!. Ens estem fent grans, que no vells, però hem arribat fins aquí, i aquest passat
perdut en els records del temps, d'un temps que encara és el nostre, amb nosaltres un dia se n'anirà, per sempre.