28/5/14

RECORDS


De la mateixa manera que ja no hi ha pallers, han desaparegut moltes de les coses que omplien el paisatge de la meva infantesa: el carro i la mula del “Basta”, que baixant de San Llorenç, cada matí passava davant de casa mentre jo esmorzava, la torna en anar a buscar el pa a cal “Sisu”, els patins de quatre rodes lligats a les sabates, la rodona, si, aquella llanta de bicicleta que amb un pal guiàvem amb força traça.
El Sanches els diumenges a la Creu Alta, "regalèssia tendre", cridava i caramels de mel. La moto amb sidecar que tenia el meu pare; jugar al bell mig del carrer amb els companys, la fona per tirar-nos pedres barri contra barri i les que hi vàrem sobreviure miraculosament; el genolls sempre vermells per la 'mercromina'; els cromos de la xocolata i també del litines amb els seus dibuixos al sobre; els pastorets a la Parroquia, i resar el rosari cada tarda pel més de Maria.
La cobla tocant sardanes cada diumenge sortint de missa de dotze, el vermut de garrafa, les olives"rellenes" i les patates "xips", el pa amb oli o amb vi i sucre i la llet de vaca.
Els xarlatans al càrrer de Vilarrubies per la fira, i els partits del Sabadell, on a penes veia res envoltat de senyors molts alts que fumaven tota l'estona mentre el meu pare m'apretava fort la mà quan hi havia aguna jugada de perill.
Tots aquests records esvanits en el temps formen part d’un passat que ja no tornarà. I que n'hem perdut de bagatge amb tots aquests anys!. Ens estem fent grans, que no vells, però hem arribat fins aquí, i aquest passat
perdut en els records del temps, d'un temps que encara és el nostre, amb nosaltres un dia se n'anirà, per sempre.

SHARE THIS

6 comentaris:

  1. Es bueno recordar el pasado, lo que no lo es es tener nostalgia de aquello.
    Vale lo que nos toca por vivir, que no será poco.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Incluso dicen que habia un tiempo sin internet y que la gente para comunicarse hablaba fisicamente. Cuando vendia maquinaria agricola hace ya 25 años, en muchos pueblos habia telefono publico en la casa de un habitante y la gente pasaba por alli para llamar por telefono. Habia dos canales de television y tampoco se echaban de menos más.

    ResponElimina
  3. Caram, no sé si seria el dia, però tot el que estic llegint avui va carregat de melangia.

    Com deia l'Indiana, no són els anys, és el bagatge.

    ResponElimina
  4. MIQUEL, es tracta de recordar amb una certa melangia, però sense ira, al cap i a la fi, és part de la nostra vida.

    ResponElimina
  5. Daniel, o no habia televisión y cuando emoezó la gente iba a aquellos bares que tenian o unos clubes donde se veia la tele.

    ResponElimina
  6. deu ser cosa de lqa primavera Joan, de fet aquest text és un poema meu de fa temps, passat a prosa.

    ResponElimina

About Me