Pel maig del 68, es pensàven utòpicament que sota les llambordes hi havia la platja; més endavant es vàren adonar, desencisats, que l'ùnic que hi havia, eren les clavegueres de l'Estat. Devia ser una constatació molt trista per tots els catalans de la meva generació que hi eren, llevat d'un servidor i algun altre..
Tenía 15 años, una formación deprimente, y a mi madre que me esperaba con el sueldo de 325 pesetas semanales.
ResponEliminaEntendí poco, pero lo suficiente como para pensar que aquello era nuevo e importante.
No lo supe definir.
Yo tambien estuve alli, tenia un año, pero ya tenia un pensamiento politico y critico tremendo...
ResponEliminaPerò molts no devien deixar de lluitar
ResponEliminaMiquel: A mi em va agafar fent la mili a Mallorca, hi havia diaris francessos i més que la informació dels diaris d'aqui si en vàig tenir.
ResponEliminahay un foto de un niño de un año con el chupete, que podrias ser tu, Daniel.
ResponEliminapocs Loreto,pocs.Molts dels liders d'aquell movimente prou es varen acomodar al sistema.
ResponEliminaJo tornava de Mallorca on havia fet la "mili" Quina pena el que es va perdre, mai més ho aconseguirem. Francesc és veritat. Molts d'ells al cap d'uns tems es van començar a acomodar, i ara són rics.
ResponEliminaA mi, el 68 més aviat em va agafar amb flors hippies que amb altres idees. El 69, quan vaig començar a la universitat, poca cosa més, a part de moltes exploracions personals.
ResponEliminaJosep, allí estaba jo, a Palma, sota la Catedral , a la Subinspeccion Militar de Baleares.
ResponEliminamiquel, a la mili de hippies no en teniem, la veritat és que va ser un moviment que me'l vaig mirar sempre des d'una certa distància.
ResponElimina