A vegades hi ha noticies aparentment petites que es publiquen i passen desapercebudes.Aquesta història de una llengua que le parlen a tot Mèxic només dues persones i que ara s'està intentant que no desaparegui, és una d'elles.
"© ayapaneco.com - A Mèxic els dos últims parlants de l'idioma ayapaneco tornen a parlar per salvar-lo, anys després de perdre la seva relació per una disputa sobre la llengua. Manuel Segovia, de 78 anys, i Isidro Velázquez, de 72 anys, residents de la localitat de Ayapa a l'estat mexicà de Tabasco, són els dos últims que parlen l'idioma ayapaneco, que fa tan sols mig segle dominaven més de 8.000 famílies. Tot i ser els últims coneixedors de la llengua amenaçada, els dos ancians van deixar de parlar-se fa temps, segons expliquen al diari 'Daily Mail'.
"© ayapaneco.com - A Mèxic els dos últims parlants de l'idioma ayapaneco tornen a parlar per salvar-lo, anys després de perdre la seva relació per una disputa sobre la llengua. Manuel Segovia, de 78 anys, i Isidro Velázquez, de 72 anys, residents de la localitat de Ayapa a l'estat mexicà de Tabasco, són els dos últims que parlen l'idioma ayapaneco, que fa tan sols mig segle dominaven més de 8.000 famílies. Tot i ser els últims coneixedors de la llengua amenaçada, els dos ancians van deixar de parlar-se fa temps, segons expliquen al diari 'Daily Mail'.
No obstant això, els esforços del professor James Fox, de la Universitat de Stanford, no van permetre que l'idioma morís perquè els seus parlants "no tinguin ja amb qui parlar", com va confessar Isidre Velázquez en un vídeo filmat per Fox. Els dos ancians van aconseguir deixar enrere el seu conflicte per ensenyar als nens d'Ayapa seu idioma natiu.
Una aportació important també ha estat la de l'empresa de telecomunicació Vodafone d'Alemanya, que va ajudar a construir una escola on ara don Isidro i don Manuel donen als nens classes de ayapaneco. L'escola es diu Escola de Ayapaneco: señor Manuel i don Isidro..
A més l'empresa ha creat una plataforma web que permet als usuaris de tot el món ajudar a salvar l'idioma amenaçat. A la pàgina, els usuaris poden 'adoptar' una paraula ayapaneca del diccionari creat pel professor Fox amb l'ajuda del señor Manuel i don Isidro.
No obstant això, l'ayapaneco és tan sols una de les diverses llengües natives mexicanes a punt de desaparèixer."
No obstant això, l'ayapaneco és tan sols una de les diverses llengües natives mexicanes a punt de desaparèixer."
Da para una novela de García Marquez...los dos únicos que conocen la lengua de más de 8000...y que no se hablan...es una historia de lo mas brutal...
ResponEliminaDe fet, tot i que allà no es cosa de llengua, m'ha recordat el llibre de Delibes 'El disputado voto del señor Cayo' on el pagès resistent no es parla amb l'únic altre veí del poble i a més a més esta casat amb una sordomuda.
ResponEliminaLa història de les llengües es molt poc coneguda, se'ns ha mantingut en la ignorància per molts costats i, encara més, els qui la 'dominen' fàcilment creen complexos d'inferioritat a aquells que no segueixen 'les normes'. En el nostre context també ha passat, quan vaig escoltar fa anys, en un curset de català, que el català de Barcelona, barris baixos, era 'xava' em va fer molta ràbia, de tota manera es fa difícil poder conservar tanta varietat i, al mateix temps, comptar amb vehicles de comunicació majoritaris, ho admeto.
De fet, ningú no sap ben bé què és, una llengua, no se n'han sortit, de definir-la, passa com amb la cultura, l'art... hi ha molta 'política' que en condiciona l'encotillament.
Miquel: Quantes llengues es deuen perdre a tot el món cada any? aquí, encara que sigui amb la publicitat de vodafone sembla que no es perdrà l'ayapaneco.
ResponEliminasalut
tens raó Júlia, el disputado voto del señor Cayo, tindría un cert paralelisme amb aquesta història.
ResponEliminaQuan al 'xava' ja havia escoltat aquesta expressió despectiva alguna que altra vegada, i no deixa de ser una llengua que es parla d'una manera determinada, com a Tortosa o LLeida que molts també se'n riuen de com parlen. En això es barreja politica i poca amplitud de mires.
salut
Ostres, és una història ben literària! A veure si se'n surten
ResponEliminaLoreto, si ensenyen a la mainada la seva llebgúa, pot perdurar, encara que només sigui al seu poble, només en són dos y grans, però tenen temps i l'ajut necessari.
ResponEliminasalut
Las lenguas como las especies van camino de su desaparicion, la diversidad no gusta a quienes nos venden cosas..
ResponElimina