Caspar David Friedrich és un dels meus pintors favorits, els seus quadres tenen un quelcom diferent dels altres pintors romàntics, potser perque com deia ell: una pintura no s'ha d'inventar, sinó que s'ha de sentir. Friedrich va fer altres reflexions sobre els artistes i la pintura:
" No... sóc un dels grans artistes savis del nostre temps .... No sóc un d'aquests artistes loquaços dels que tant abunden avui, capaços de cantar quatre vegades en un instant el que és l'art, mentre que en quatre anys no podrien mostrar ni una sola vegada en les seves obres el que l'art és ....
El diví és a tot arreu, fins i tot en un gra de sorra.
Cada manifestació de la Natura, registrada amb precisió, dignitat i sentiment, pot arribar a ser tema de l'art.
L'autèntic art es concep en un moment sagrat i és alimentat en una hora santa; sovint és creat per un impuls interior, sense que l'artista sigui conscient.
... La tasca del pintor de paisatges no és la fidel representació de l'aire, l'aigua, les pedres i els arbres, sinó que és la seva ànima i el seu sentiment el que ha de reflectir.
He de rendir-me al que m'envolta, unir-me amb els núvols i amb les pedres, per ser el que sóc. Necessito la solitud per entrar en comunió amb la natura.
Una pintura no s'ha de inventar sinó que s'ha de sentir."
" No... sóc un dels grans artistes savis del nostre temps .... No sóc un d'aquests artistes loquaços dels que tant abunden avui, capaços de cantar quatre vegades en un instant el que és l'art, mentre que en quatre anys no podrien mostrar ni una sola vegada en les seves obres el que l'art és ....
El diví és a tot arreu, fins i tot en un gra de sorra.
Cada manifestació de la Natura, registrada amb precisió, dignitat i sentiment, pot arribar a ser tema de l'art.
L'autèntic art es concep en un moment sagrat i és alimentat en una hora santa; sovint és creat per un impuls interior, sense que l'artista sigui conscient.
... La tasca del pintor de paisatges no és la fidel representació de l'aire, l'aigua, les pedres i els arbres, sinó que és la seva ànima i el seu sentiment el que ha de reflectir.
He de rendir-me al que m'envolta, unir-me amb els núvols i amb les pedres, per ser el que sóc. Necessito la solitud per entrar en comunió amb la natura.
Una pintura no s'ha de inventar sinó que s'ha de sentir."
.
.
.
.
-
Es verdaderamente bueno, de aquellos de estarse ratos mirando su pintura, porque no aburre.
ResponEliminaSalut