Quan mor, tothom ha de deixar alguna cosa darrere, deia el meu avi. Un fill, un llibre, un quadre, una casa, una paret aixecada o un parell de sabates. O un jardí plantat. Alguna cosa que la teva mà tocarà d'una manera especial, de manera que la teva ànima tingui algun lloc on anar quan et moris, i quan la gent miri aquest arbre, o aquesta flor que tu vas plantar, tu estaràs allí. 'No importa el que facis - deia -, mentre que canviïs alguna cosa respecte a com era abans de tocar-ho, convertint-ho en alguna cosa que sigui com tu després que separis d'ella les teves mans. La diferència entre l'home que es limita a tallar la gespa i un autèntic jardiner està en el tacte. El tallador de gespa igual podia no haver estat allí, el jardiner estarà allí per sempre.... 
Granger a Montag - Farenheit 451 - Ray Bradbury