Aquesta història dels aliment biològics, ecològics, sostenibles i endergues variades és literalment en alguns aspectes, una presa de pel i de diners a la butxaca dels ignorants de bona fe que habiten en una societat desconeixedora de tot el que l’envolta. De fet, productes naturals és igual a... enganyifa al consumidor, i en alguns casos, una autèntica presa de pel...
Anem a veure, i siguem seriosos, ja no parlaré dels que cultiven, comercialitzen i venen falsos o mig veritables productes ecològics (que n'hi han), aquests estafadors directes, deixem-los, acaben sent desemmascarats més tard o més d’hora. Parlem dels que suposadament cultiven una sèrie d’aliments immaculats, incontaminats que a insípid preu d’or venen als incauts que s’empassen aquestes teories pseudo científiques que sembla s’han posat de moda en una societat indigent mentalment, avorrida i ignorant. D’acord que es pot plantar qualsevol verdura o altri aliment en un camp i cuitar-lo, cultivar-lo amb, cura, sense pesticides ni res que s’hi assembli. Molt bé, però és que aquesta terra ho està de contaminada, i l’aigua amb la que la reguem o la que ens cau del cel també, a banda que si fumiguen o fan servir pesticides a la vora del cultiu ecològic aquest es contamina també, per tant malgrat la bona fe, la bona intenció, el que vulgueu i més, no es pot garantir que un producte sigui del tot ecològic, i fins i tot en aquest supòsit, que? Els que hem sobreviscut al DDT crec en sabem una mica d’aixó i precisament un dels problemes actuals és que el que mengem – no ecològic – és excessivament sà, excessivament desmicrobiotitzat, pasteuritzat etc; dit d’una altre manera hauríem de menjar més contaminat perquè en certa manera és bo per al nostre cos i ens proveeix dels anticossos que necessitem per no passar-nos el dia enmig de virus i collonades variades com estem en general, sempre mig malalts de no sabem ben bé que.
Imaginem-nos per un moment que aconseguim, - actualment no és possible – plantar blat ecològic a tot Europa. Que bonic, ecològic i sostenible seria, si no fos, "ai las" que qualsevol “bichito” aparentment inofensiu podria enviar tota la collita de blat d’Europa a fer punyetes, aleshores seriem molt ecologistes, molt sostenibles, molt de molt de tot, però ens moriríem de gana.
.Una altra qüestió, seria que mengéssim el que ens pertoca per cultiu de temporada y territori com fèiem abans; òbviament, a Castella no menjaven llenguado, atès estaven al mig de la “meseta” a molta distància de la mar que molts ni tan sols veien en tota la seva vida. La fruita es menjava la de temporada i segons la que donés zona. 

Voldria explicar una petita anècdota d'en Josep Pla que es alliçonadora. 
"Visitant l'escriptor ampurdanés uns pescadors a Cadaqués, aquests el varen convidar a dinar, i tenien llagosta; el vailet va rondinar: pare!, un altre cop llagosta per dinar?. I aquest li va contestar: Fillet, som pobres i mengem el que aconsegueixo pescar cada dia."
.
Ara, tenim fruita tot l'any i d'arreu i és clar que no fa ni la olor ni té el sabor de la fruita collida al seu temps, dins el teu territori i directe del pagès al consumidor.
El que s'ha de fer i de fet ja s'està fent, és plantar productes transgènics, si volem menjar tots i de tot. Aixó a part de ser el futur és encara que sembli un contrasentit el que és realment ecològic i el que no ho vulgui entendre que no ho entengui, prou que s'ha explicat. Tot plegat nomes fa tres o quatre mil anys que estem manipulant aliments transgènics i en aquest sentit no ens ha anat pas malament, Curiosament tots el blats que es consumeixen per fer farines panificables ho son, puig el blat primer el d’empelta (sarrazin), que avui en dia a penes s’usa per qüestions de rendibilitat en seria en certa manera el pare/mare dels altres. EL tema dels transgènics és d’una senzilla complexitat i l’únic problema que realment té es la comercialització de les llavors per part de les grans multinacionals, pregunteu als dels sud-oest asiàtic com han duplicat i més les collites d’arròs gràcies als transgènics i duplicar o més collites d’arròs vol dir garantir la alimentació vital per a molts milers de famílies.
Per una altra banda, aquí ens han acostumat a tenir de tot tot l'any, vols cireres?, el més que sigui en tindràs, de Xile, d'Argentina o de Caldes de Montbui, depen de l'època, i això passa també amb préssecs, kiwis etc etc. Que no fan olor de res? clar, passen pel fred de les càmeres. Si vols préssecs que facin olor els has de consumir al seu temps i directes del camp, i això tant de bo fos possible a l'engròs, més no ho és, que farien els intermediaris que són qui encareixen un 500% el producte del camp?, però mengem, i mengem, de tot tot l'any un preu raonable i això també té el seu cost.
Hauríem doncs de començar a ser una mica seriosos, estar informats i no deixar-nos entabanar amb si els aliments són ecològics, convencionals o transgènics, sent conscients però que si volem menjar sa, fresc i bo ha de ser del temps i no és fàcil d'aconseguir a un bon preu, i possiblement, tampoc sigui estrictament necessari.